La mirada jove
Assemblea de Joves de Cassoles
Es diu que tothom neix amb igualtat de drets i oportunitats, que som éssers individuals amb llibertat de decisió sobre el nostre futur i per tant, ferma responsabilitat sobre aquest.
Podem dir que aquesta afirmació en la que se sosté la societat d’avui en dia és una fal·làcia? Si es postula que tots els subjectes neixen amb igualtat de drets i oportunitats per què:
— Se’ns mata en nom de l’amor?
— Se’ns explota en nom de la família?
— No se’ns reconeix com a treballadores en igualtat de condicions que els homes?
— Les feines més precàries es troben feminitzades?
— S’invisibilitza la doble presència laboral que fem com a dones i com a treballadores?
— La crisi ens està robant la maternitat?
— La pressió estètica va en augment i les seves víctimes també?
Només fent esment d’aquests exemples podem desmuntar tal premissa i alhora demostrar la discriminació que patim les dones pel sol fet de ser-ho. A més a més, s’ha de tindre en compte que existeixen altres estructures d’opressió a part del gènere com les de classe, nació, ètnia, orientació sexual, etc., i que sovint són indestriables.
El 8 de març
Des dels moviments feministes, les dones lesbianes i trans ens hem organitzat per fer valer tals reivindicacions i lluites. Com cada 8 de març des del 1911 se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora per recordar les dones que van lluitar incansablement per abolir la doble opressió que patim, en tant que dones i de classe treballadora. Com varen fer aquelles treballadores de l’industria tèxtil el 8 de març de l’any 1857 a Nova York en la «marxa de les cassoles buides» per protestar, com nosaltres fem avui, per les pèssimes condicions laborals a les que estaven sotmeses. Com feren les 13.000 obreres de Barcelona, Igualada, Mataró, Sabadell i Vilanova i la Geltrú que sortiren al carrer el 30 de juliol de 1913 en la «vaga de la Constància o de les sis setmanes» per demanar la jornada de nou hores, els torns de nit de vuit hores i un augment de sou. Perquè cal lluitar dia a dia però també cal mantenir el Dia de la Dona Treballadora per seguir teixint tal memòria col·lectiva i dotar de contingut i consciència històrica les nostres reivindicacions. Perquè no estem soles ni som les primeres, i lamentablement, les reivindicacions, els debats i els tòpics no han canviat massa!
