Arts i lletres
Maria Antònia Font Fernández
El 28 de maig, el tenor Quim Mas va venir a la Biblioteca Joan Maragall a explicar algunes anècdotes relacionades amb l’òpera. En resumiré algunes:
(1) Les primeres òperes consistien en un conjunt d’espectacles; aquí va despuntar Monteverdi. El seguiria Lully: fins aleshores, els cantants interpretaven l’un rere l’altre; amb ell es va introduir la interpretació simultània, més àgil.
(2) Rossini, que molt desidiós, era promocionat per Domenico Barbaia, ‘el rei de la xocolata’.
(3) Antoni Pàmies va batallar per fer sobreviure el Liceu a la postguerra.
(4) Els cantants deixaven marques als escenaris perquè el companys sabessin on hi havia més bona acústica.
(5) Els tenors sovint havien de fer dos de pit que no eren a la partitura original.
(6) Els directors abans tenien més poder: no hi havia divos.
(7) A Visconti no li agradava gaire el moviment: per això Maria Callas de vegades actuava amb els braços plegats.
(8) Els apuntadors eren testimoni de moltes situacions còmiques.
(9) Els artistes no sopen abans d’actuar. Tret de Montserrat Caballé.
(10) Verdi tenia en compte que costa molt pronunciar una i en un agut.
(11) Als galliners hi solia haver el públic més exigent, de vegades amb partitures.
(12) A partir de Wagner, es van disposar seients menys còmodes i els llums apagats.
(13) Ramon Blanchart (1860 – 1934) no ha rebut prou reconeixement que mereix.
La xerrada va ser un èxit. Una assistent, fins i tot, li va demanar a Quim Mas: Torni un altre dia, per favor!
