Dilluns 04, novembre 2024
18.9 C
Sant Gervasi
18.8 C
Sarrià
Publicitat

Qui va matar al comendador? “Fuenteovejuna Senyor”

Publicat el 27.5.2018 16:00

Arts i lletres

Marta Trius

Qui va matar al comendador? Aquesta i moltes altres preguntes van ser el fil conductor de la representació de Fuenteovejuna que va tenir lloc als Jardins de la Fundació Muñoz Ramonet el passat 21 d’abril. El grup teatral Obskené va posar en escena la versió més contemporània del clàssic de Lope de Vega, i ho va fer d’una manera enginyosa i divertida entre els arbres i altres elements naturals de l’històric jardí del carrer Muntaner.

Publicitat

Per oferir aquesta trepidant versió de Fuenteovejuna els actors no solament duien vestits de vius colors, sinó que a més anaven i venien entre el públic, fent-nos partícips de l’espectacle i creant així un ambient molt més íntim. Banquets, escales, rètols escorredors que es llegien del revés i del dret, jugant constantment amb el caos que s’estableix quan s’ajunta el parlat, el cantat i el text original de l’obra d’un dels dramaturgs per excel·lència del Siglo de Oro. Narracions clàssiques intercalades en un context tan actual com és el de les xarxes socials, quan es propaga la mort del comendador i tots opinen utilitzant les noves tecnologies: enginyoses frases i jocs de paraules que van treure més d’un somriure als espectadors. I si parlem de noves tecnologies, no podem deixar de banda Google Earth, l’eina de la qual se serveix Obskené per presentar-nos unes noces des del punt de vista més actual, contextualitzada des de la visió més recòndita del planeta terra per arribar al més mínim detall.

Publicitat

En tot aquest entramat clàssic/contemporani la música va jugar també un important paper, sorprenent el públic assegut entre els arbres amb cançons com “Palomitas de Maíz” en la seva versió més pop i rítmica, “La Vida és una Tómbola” i d’altres melodies modernes i clàssiques, que donaven encara més ritme i màgia a una obra ja de per si prou moguda.
Va ser com si tot es conjugués per passar una tarda agradable i divertida en un pulmó verd que des de 2014 forma part del patrimoni de la ciutat de Barcelona, i que conserva l’encant de més d’un segle d’existència.

Al final tot se sap, el comendador mort el 23 d’abril i enterrat en secret perquè ningú pugui culpar al poble de Fuenteovejuna. Segurament algú haurà estat el culpable de semblant atrocitat, no obstant això tots al poble callen, es fa el silenci i tots es miren buscant complicitat. I en aquest ambient d’incertesa i recel se senten els aplaudiments del públic als actors pel treball ben fet, estudiat i desenvolupat fins a l’últim detall.

©Marta Trius
Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.