Cultura
Juanjo Compairé
Aquest dimecres s’ha inaugurat al Palau Robert l’exposició Bocaccio, el temple de gauche divine, al mateix temps que es presentava el llibre del periodista Toni Vall, Bocaccio, on passava tot. L’exposició estarà present fins al 13 d’abril.
Tant el llibre com l’exposició pretenen rememorar un període de la història de la ciutat (Bocaccio va existir des del 1967 fins al 1985) on el barri de Sant Gervasi era un dels tres vèrtex del triangle (els altres dos serien la Costa Brava i Eivissa) on es va desenvolupar allò que Joan de Sagarra anomenaria irònicament “Gauche Divine”: un conjunt d’intel·lectuals, creadors, escriptors, músics i “vividors”, en paraules de Teresa Gimpera, “musa” de la discoteca. Ella mateixa, una de les accionistes de la discoteca Bocaccio, juntament amb el principal impulsor, Oriol Regàs, recorda com va sorgir la idea d’aquesta discoteca, en un viatge en vaixell a Eivissa. I com aquest conjunt heterogeni es reunia sovint a la casa que l’Oriol tenia a Calella de Palafrugell.
En paraules de Toni Vall, l’autor del llibre i propietari de la major part dels objectes de l’exposició, aquest grup era el mateix que passejava per altres pols d’atracció del mateix Sant Gervasi, com ara la Cova del Drac i tot el carrer Tuset, rebatejat llavors com a “Tuset Street”. Si Bocaccio esdevindria amb el temps una veritable “factory” de producció cultural, on van sorgir editorials, cases de discos, promocions de concerts, fins i tot viatges etc; si hi va passar gran part del boom de la literatura llatinoamericana, podem dir que llavors en aquesta part de Sant Gervasi “passava tot”.
