13.9 C
Sant Gervasi
| Dilluns 23 de novembre de 2020 |

Records de quan a Bocaccio (i a Sant Gervasi) passava tot

L'exposició 'Bocaccio, el temple de gauche divine', comissionada pel periodista Toni Vall, es pot visitar fins el 13 d’abril al Palau Robert

Juanjo Compairé García
Procedeixo del camp de l'ensenyament, on he exercit com a professor de Ciències Socials durant molts anys. A més, he estat coordinador de la revista "Hombres igualitarios", de l'associació que he impulsat, una associació d'homes per la igualtat. Ara m'encarrego de les tasques de comunicació d'aquesta entitat, coordinant un equip de voluntaris. A més, com a persona implicada en la vida de Sarrià, soci actiu de la casa Orlandai, interessat per la vida local, crec que en la recuperació dels valors comunitaris i de l'economia social està la clau del futur. Per aquesta raó des de fa més de dos anys col·laboro en la revista El Jardí i formo part de la cooperativa

Cultura

Juanjo Compairé

Aquest dimecres s’ha inaugurat al Palau Robert l’exposició Bocaccio, el temple de gauche divine, al mateix temps que es presentava el llibre del periodista Toni Vall, Bocaccio, on passava tot. L’exposició estarà present fins al 13 d’abril.

Tant el llibre com l’exposició pretenen rememorar un període de la història de la ciutat (Bocaccio va existir des del 1967 fins al 1985) on el barri de Sant Gervasi era un dels tres vèrtex del triangle (els altres dos serien la Costa Brava i Eivissa) on es va desenvolupar allò que Joan de Sagarra anomenaria irònicament “Gauche Divine”: un conjunt d’intel·lectuals, creadors, escriptors, músics i “vividors”, en paraules de Teresa Gimpera, “musa” de la discoteca. Ella mateixa, una de les accionistes de la discoteca Bocaccio, juntament amb el principal impulsor, Oriol Regàs, recorda com va sorgir la idea d’aquesta discoteca, en un viatge en vaixell a Eivissa. I com aquest conjunt heterogeni es reunia sovint a la casa que l’Oriol tenia a Calella de Palafrugell.

Toni Vall amb alguns dels logotips de la marca Bocaccio © Juanjo Compairé

En paraules de Toni Vall, l’autor del llibre i propietari de la major part dels objectes de l’exposició, aquest grup era el mateix que passejava per altres pols d’atracció del mateix Sant Gervasi, com ara la Cova del Drac i tot el carrer Tuset, rebatejat llavors com a “Tuset Street”. Si Bocaccio esdevindria amb el temps una veritable “factory” de producció cultural, on van sorgir editorials, cases de discos, promocions de concerts, fins i tot viatges etc; si hi va passar gran part del boom de la literatura llatinoamericana, podem dir que llavors en aquesta part de Sant Gervasi “passava tot”.

Toni Vall als miralls dels lavabos del Bocaccio © Juanjo Compairé

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.