Publicitat
spot_img

Reflexions en temps de pandèmia, per Marta Trius

"Tinc una amiga que està feliç en veure com gent que no coneix de res l'està ajudant a tirar endavant donant-li consells per trobar feina"

Publicat el 17.11.2020 6:40

El Racó del Veïnat

Marta Trius

En els últims mesos han aparegut molts vocables nous fins ara desconeguts per a la majoria de nosaltres: el primer d’ells i el que ha portat amb si tots els altres és COVID-19, un acrònim de l’anglès coronavirus disease 2019. A aquestes altures de la història ja tots sabem què vol dir però per als despistats exposaré l’explicació etimològica: CO, del llatí clàssic corona i és que el coronavirus es diu així perquè les extensions que porta damunt del seu nucli són molt similars a les de la corona solar; Ll segona part, és a dir VI, prové també del llatí virus i està vinculat a l’arrel indoeuropea weis- (verí) o cosa que és el mateix una substància nociva, i, finalment, D de l’anglès disease, malaltia en català. Quan es va donar a conèixer el virus va sorgir el dubte de si era masculí o femení i, si bé al principi la majoria ens referíem a ell en masculí la veritat és que la RAE ha dictaminat que hauria de ser femení perquè es refereix a una malaltia, per tant el més correcte és dir la covid-19.

A partir d’aquí s’han instal·lat en el nostre dia a dia paraules com pandèmia, PCR (que prové de Polymerase Chain Reaction o Cadena de reacció de la Polimerasa), serologia, símptomes, asimptomàtic, contagi, brot, grup bombolla, immunitat, quarantena i un llarg etcètera que ens ha convertit a tots en petits experts en la matèria. Però el vocabulari que hem après no es limita tan sols a temes mèdics sinó que inclou altres paraules com estat d’alarma, restricció de la mobilitat, tancament perimetral, salvo conducte, mascareta, confinament domiciliari o toc de queda entre altres. Paraules, moltes d’elles, que ens semblaven d’una altra època o d’un altre moment històric i que les actuals circumstàncies les han col·locat en primera línia a una velocitat de vertigen.

La veritat és que quan tot això va començar a principis d’any ningú es pensava que ens haugés d’afectar d’aquesta manera i molt menys que anés a ser tan llarg, i pel que es veu hem après a anar trampejant com podem el que va ocorrent, així com les diferents mesures que d’un dia per l’altre van canviant en funció de l’evolució de la pandèmia.
En les converses que tenim és estrany que no sorgeixi alguna referència al -perdó- la COVID, sigui negativa o positiva, que també n’hi ha i són les que realment hem d’escoltar i compartir per no acabar enfonsats en aquest mar de contagis i UCI a punt de col·lapsar.

Publicitat

Segur que tots trobem a faltar poc o molt alguna cosa de la nostra vida d’abans del març del 2020, i la majoria anhelen que tornin aquells dies. No obstant això, continuo pensant que podem aprofitar aquests mesos per treure el millor de nosaltres mateixos i ajudar als que ho necessitin: persones conegudes o no, que sigui per un tema de salut o per un tema econòmic ho estan passant pitjor que nosaltres mateixos. Recentment parlava amb una amiga que es va quedar sense treballar a causa de la pandèmia i m’explicava que estava sorpresa en veure com gent que no coneix de res l’està ajudant a tirar endavant donant-li consells per trobar feina i proporcionant-li eines per aconseguir-ho. Em comentava que estava feliç de veure que hi ha gent bona que ajuda als altres sense esperar res a canvi, pel simple fet d’estendre una mà. I és que al final crec que és important adonar-nos que tenim a les nostres mans el poder més gran que mai hem tingut: el de poder-nos demostrar a nosaltres mateixos que, per moltes coses que passin fora, els éssers humans comptem amb un cor que batega i unes emocions i sentiments que ens converteixen en éssers amb una enorme capacitat d’empatitzar, ajudar i vibrar de manera extraordinària.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

Humilitat, esforç i diversió: així són les Williams del Club Natació Kallípolis

L’equip de sincronitzada està format per 12 dones de mitjana edat, 5 exolímpiques i 8 amateurs
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí