històries de Bellesguard
Esteban Galindo
S.Y.R.A., són les inicials que trobem inserides a la diadema situada a la part superior de la custòdia de la Catedral de Barcelona, i que va pertànyer a la reina Violant de Bar, dóna de Joan I, protagonista del nostre article. Recuperem aquest personatge històric no només per la seva importància dins la història de Catalunya, especialment en aquell moment tan transcendent com va ser el Compromís de Casp, sinó també perquè com va fer el seu cunyat, el rei Martí l’Humà, ella va decidir passar l’últim període de la seva vida al palau de Bellesguard.
Violant va néixer l’any 1365, dins d’una de les grans famílies nobles de França, emparentada amb la dinastia reial dels Valois, per tant, educada en un ambient cortesà i preparada per un gran casament, el qual no va trigar gaire.
Amb només 15 anys, es va casar amb l’infant Joan, el futur rei d’Aragó, vidu de la seva primera esposa. Aquest matrimoni no va comptar amb l’aprovació del seu sogre, Pere el Cerimoniós, qui volia aprofitar el matrimoni del seu fill per reforçar les aliances amb Sicília. Fins arribar a ser reina no ho va tenir fàcil, especialment amb la seva sogra Sibil·la de Fortià, segona esposa del rei Pere III, però una vegada al poder, va gaudir d’una bona relació amb el seu marit, tot creant un ambient molt refinat a la cort, promovent l’art i la literatura, donant-li un caire afrancesat.
Dels seus nou anys de matrimoni amb Joan I, no va néixer cap noi, tan sols una filla, Violant, qui va deixar-li un nét, Lluís d’Anjou.
Una vegada es va quedar vídua, va retirar-se de la primera línia política fins que els esdeveniments a la cort, la van fer agafar protagonisme de nou. El juliol de 1409, arribava la notícia de la mort de l’hereu al tron, Martí el Jove, primogènit de Martí l’Humà, fet que deixava la porta oberta a la successió a la Corona d’Aragó i Violant necessitava apropar-se al rei per defensar la candidatura del seu nét Lluís.
Va establir-se a la residència reial de Valldaura, i des d’allà inicià tots els passos necessaris. Segons ens expliquen les cròniques, Violant visitava freqüentment Bellesguard i assistia a les reunions on es plantejava el futur hereu. Aquest fet ens demostra que la reina vídua encara gaudia d’una forta influència en les decisions del regne i la seva veu era escoltada i tinguda en compte.
Comença per a ella un període molt intens, on va mostrar les seves capacitats per repercutir en la gran política del moment, mantenint una activa correspondència amb tots aquells que podien ajudar-la, creant un fort grup de pressió per afavorir l’arribada al tron del seu nét Lluís, a qui per justícia i dret li pertanyia segons Violant.
Durant aquest període tant convuls que va donar lloc a un interregne de dos anys, Violant no va poder contrarestar l’handicap que suposava la curta edat de Lluís, que amb només sis anys, feia necessari la regència de Violant fins a la majoria d’edat d’aquest. A Casp es van decidir per l’estabilitat política i la millor opció des d’aquesta premissa era Ferran d’Antequera.
Després de la seva derrota, Violant es va retirar a Bellesguard, on va gaudir de la pau i tranquil·litat fins a acabar el seus dies l’any 1431. El seu cos va ser enterrat al monestir de Poblet, al costat del seu marit.
Esteban Galindo forma part de l’Equip de Recerca Bellesguard
Peu d’il·lustració:
Diadema que probablement pertanyia a la reina Violant. Es conserva a la part superior de la Custòdia de la Catedral de Barcelona. S’hi poden llegir les lletres S.Y.R.A
(Senyora Yolanda reina d’Aragó).
Fotografia cedida per l’Arxiu Episcopal de Barcelona
