Divendres 24, maig 2024
17.9 C
Sant Gervasi
17.8 C
Sarrià
Publicitat

Sant Gervasi homenatja l’únic català afrodescendent que va sobreviure a l’infern de Mauthausen

Una llamborda Stolpersteine assenyalarà l'indret on va viure el republicà Carlos Grey, al carrer Atenes número 3

Publicat el 18.5.2023 13:32

Societat

John McAulay

Memòria per a les víctimes invisibles del nazisme. El número 3 del carrer Atenes, al barri de Galvany, s’ha convertit a partir d’aquest dimecres en un petit espai d’homenatge per a una figura poc coneguda, però no per això poc important. I és que en aquest edifici hi va viure, durant un temps, Carlos Grey Molay, l’única persona catalana d’ascendència afrodescendent que va ser deportada al camp de concentració de Mauthausen –i que va aconseguir sobreviure l’infern nazi–. Ara, Barcelona ha decidit recordar-lo amb una stolpersteine (llamborda de memòria) en què s’indica la seva data de naixement, d’exili, de deportació, i s’informa que va ser alliberat.

Publicitat

Carlos Grey va néixer el 4 de juliol de 1913 a l’illa de Fernando Poo (actualment Bioko), a Guinea Equatorial, territori africà que llavors era colònia espanyola. Aviat va arribar a Barcelona, on, malgrat els seus orígens humils, va cursar medicina a la universitat. L’esclat de la guerra va fer que s’unís a les tropes republicanes, convertint-se en un notable combatent contra l’exèrcit feixista de Francisco Franco. La derrota dels republicans va obligar-lo a exiliar-se a França, on va participar en la guerra contra Alemanya. Detingut, va ser enviat a Mauthausen el 1941, on va ser víctima de constants humiliacions pel color de la seva pell. Després de l’alliberament del camp, va tornar a França, on va romandre fins a morir el 1982.

Publicitat
Carlos Grey a Mauthausen

L’acte de reconeixement ha comptat amb desenes de persones que s’han aplegat en aquest racó de Sant Gervasi per recordar Carlos Grey. Entre ells, un veterà amb la bandera republicana a la gorra, honorant l’heroi antifeixista. També hi ha fet acte de presència Sergi Davies, per a qui Grey era cunyat de la seva tieta paterna. En una breu conversa amb El Jardí, ha reconegut que va sentir “alegria” quan li van explicar la iniciativa stolpersteine. Davies havia estat durant anys veí de Galvany, vivint precisament al mateix edifici on el seu familiar va passar alguns mesos, i va ser així com el va conèixer. Però Grey no volia parlar del seu passat a Mauthausen. “Va intentar no explicar-nos res, volia oblidar aquells records“, detalla. “Ara bé, al final vam reunir-nos uns quants familiars i no li va quedar més remei que parlar”.

Llamborda de memòria en record de Carlos Grey © Ajuntament de Barcelona

La majoria d’assistents han estat alumnes del CFA Montserrat Roig, al districte de Sant Martí, principalment estudiants de secundària i batxillerat -molts d’ells, com el mateix Carlos Grey, fills de famílies migrades-. En col·laboració amb l’Amical de Mauthausen i les famílies de les persones deportades als camps de concentració nazis, han estudiat i analitzat els fets històrics. Una de les alumnes ha explicat, en la seva intervenció, que al centre s’ha documentat sobre la vida de Grey i ha descobert que va ser “una persona forta i valenta”. “Tenim el deute, com a societat, d’assegurar que la barbàrie i el genocidi del nazisme no s’oblidin mai. No podem permetre que una cosa així es torni a repetir”, ha advertit. L’experiència ha estat un exercici de memòria històrica per als estudiants, que han participat activament en tot el procés d’homenatge.

Acte de reconeixement en memòria de Carlos Grey © Ajuntament de Barcelona

El boxejador Llorenç Vitrià, el següent a la llista

Després de Carlos Grey, la pròxima víctima nazi que serà homenatjada al districte serà Llorenç Vitrià. La seva stolpersteine es col·locarà al número 18 del passatge Marimon després de l’estiu, ja que actualment s’hi estan fent treballs de reurbanització. En aquest cas, serà l’alumnat de l’Institut Menéndez i Pelayo, també de Galvany, qui s’encarregarà d’impulsar l’homenatge.

Nascut a Barcelona el 1908, Llorenç Vitrià va endinsar-se aviat al món de la boxa. Entrenava a l’Sporting Boxing Club, i el 1924 va formar part de l’equip espanyol a les Olimpíades celebrades a París, abans de retirar-se definitivament una dècada després. Davant l’arribada de les tropes franquistes a la capital catalana, va exiliar-se a França per la seva condició de republicà, on va ser internat al camp de refugiats de Les Alliers. El 1940, va ser un dels presoners deportats en el primer comboi amb civils cap a un camp nazi. Un cop a Mauthausen, i malgrat el seu passat com a atleta, la duresa de la feina, els maltractaments, els abusos, el fred i la fam van colpejar-lo durament. A principis de l’any següent va ser traslladat a Gusen, on va morir sis mesos després.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.