20.6 C
Sant Gervasi
| Dissabte 28 de maig de 2022 |
Publicitat

Sant Gervasi commemora els 125 anys de l’annexió a Barcelona amb dos mesos d’actes

Amb poc més de 3.000 habitants, Sant Gervasi de Cassoles era un municipi molt petit i les arques municipals solien estar buides

Publicitatspot_imgspot_img
Publicitat
Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Història

Jesús Mestre

Aquest abril s’ha complert el 125è aniversari de l’annexió del municipi de Sant Gervasi de Cassoles a Barcelona. Si es repassa la història, aquests fets s’inicien el 1874, quan l’alcalde de Barcelona, Francesc de Paula Rius i Taulet, decideix obrir un expedient d’agregació dels pobles del Pla: Sants, les Corts, Sant Vicenç de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Joan d’Horta, Gràcia, Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals. L’expedient s’elevà a la Diputació provincial, que l’aturà fins a l’abril de 1876, quan es va reactivar.

La notícia arribà a l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles el 3 de maig de 1876. El consistori decidí per unanimitat, en sessió del 24 de maig, manifestar al governador civil la seva oposició a l’agregació. Uns mesos més tard, Sant Gervasi enviava dos delegats a la Junta dels ajuntaments afectats per les agregacions, que preparava un manifest a les Corts espanyoles, aprovat el 12 de desembre.

Publicitat

Els llibres d’actes de l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles i els expedients oberts sobre les agregacions van permetre seguir els moviments que anava fent el consistori per encarar una situació que els portava a la desaparició com a institució. Amb poc més de 3.000 habitants, Sant Gervasi de Cassoles era un municipi molt petit en relació a Barcelona, i fins i tot comparant-se amb els altres pobles afectats, com la veïna Gràcia. Les arques municipals solien estar buides i el poble endeutat, cosa que donava poc marge per contractar assessors jurídics o trametre delegats a Madrid. Afortunadament, Manuel de Craywinckel, veí de Sant Gervasi, residia a la capital i va assumir alguns tràmits.

L’expedient d’agregació es va paralitzar diverses vegades, però Barcelona hi anava insistint i va aconseguir que es reactivés el novembre de 1891. Llavors, es reuní la Junta Antiagregacionista de Sant Gervasi, formada per les principals entitats de la vila: Ateneu de Sant Gervasi, Cercle Recreatiu, el Gremi de encabezados, el Centre Recreatiu La Unió, el Porvenir i els Veïns del Putxet, i també diversos particulars; el president era Manuel de Craywinckel. Es convocaren reunions amb la resta d’ajuntaments afectats i es redactaren noves exposicions per enviar a Madrid. Semblava que s’assoliria aturar les agregacions una vegada més, però Barcelona va continuar ferma en el seu propòsit. Hi va haver manifestacions de rebuig a tots els pobles, també a Sant Gervasi, on se n’organitzà una de multitudinària amb el lema “L’agregació, la ruïna del nostre poble”. Finalment, el 20 d’abril de 1897, un decret de la reina regent Maria Cristina aprovava  ’annexió de Sant Gervasi i altres sis pobles del Pla a Barcelona. Sant Gervasi es difuminava en el mapa de Barcelona.

La commemoració del centenari

Publicitat

El 1997, centenari de l’annexió, propicià una reflexió entorn dels fets històrics i de la situació d’aquell moment del barri. A l’editorial de Sant Gervasi Informació, número 69, març-abril de 1997, Salvador Albuixech es preguntava: “Va ser, potser, una unió de la ciutat amb els pobles de l’entorn per construir una nova ciutat on millorar la convivència? O tot el contrari, una expansió de la ciutat que va provocar la desaparició d’un sistema de vida, la dels pobles, empobrint-los i fent desaparèixer la seva identitat.”

La commemoració del centenari es valorà com un èxit. D’alguna manera va cristal·litzar la feina que, des de feia anys, estaven fent les entitats de la Bonanova, i que per aquest motiu es va teixir lligams amb les del Putxet i el Farró. També es consolidà l’aliança entre veïns, comerciants i la parròquia de la Bonanova que s’activava quan calia preparar la Festa Major, les Fires de Comerç o la Cavalcada de Reis. I, especialment, Sant Gervasi va donar una nova imatge de barri. Una imatge que mostrava un barri viu i amb caliu, capaç de participar i gaudir d’activitats amb encant, les que configuren un barri. Molts gervasiencs es van sentir plenament identificats amb el seu barri, la seva antiga vila.

Avui, amb motiu del 125 aniversari, diverses entitats de Sant Gervasi han decidit recordar aquells fets. El vicepresident del Consell de Barri de la Bonanova, Salvador Albuixech, va explicar al Consell de Barri de Galvany d’abril que la mateixa unió d’associacions que va commemorar fa vint-i-cinc anys el centenari d’aquesta efemèride, s’ha tornat a reunir. Hi participa gent de la Bonanova, Galvany, el Putxet i el Farró, que han preparat un ampli programa d’activitats que es faran a partir del 12 de maig fins al mes de juny, coincidint amb la Festa Major de la Bonanova.

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.