La Mirada Jove
Marco Renzelli
Sarrià-Sant Gervasi és el districte amb més centres educatius d’Europa. És, doncs, un districte amb un immens trànsit de joves, però, és acollidor per a ells? Tenen espais i eines per fer projectes o aprofitar el temps lliure?
Aquest article se centra en el barri de Sant Gervasi, casa de personatges il·lustres (Maragall, Brossa i Rodoreda, entre d’altres) i de polítics de renom, i inclòs a Barcelona el 1897. Considerat un “barri dormitori” habitat per la burgesia catalana, ens trobem amb una zona que, als ulls del jovent, no té atractiu. Escassos carrers per sota trobem la Vila de Gràcia, un compendi d’espais de gran caire juvenil, ple de moviment i espais de reunió per a gent de tota la metròpoli. Si és una zona tan freqüentada pel jovent, què li passa, doncs, a Sant Gervasi? Per què es té la sensació que no hi ha cabuda per aquests joves?
Si ho mirem des de una perspectiva arquitectònica, trobem una possible resposta. Sant Gervasi està conformat per cases d’estil neoclàssic i delimitat per carrers amples com ara Muntaner, General Mitre o Balmes. Per contra, és escàs en carrers de vianants i places on la gent pugui fer vida. Aquesta disposició afavoreix el trànsit de cotxes, però, en canvi, no permet gaires models de vida més enllà d’anar de l’institut a casa i viceversa. En definitiva, existeix una mancança d’espais públics.
Aquesta falta de llocs on establir relacions és important per a molts col·lectius. Per això els joves militants del barri dediquen esforços a reivindicar la vida al carrer i crear nous centres d’interès social, lúdic o polític. Un exemple és el casal popular La Tecla que, ara que s’apropa al seu tercer aniversari, ofereix sales per fer reunions i diverses propostes culturals que van des de la degustació de vins fins a taules rodones, passant per concerts, “kafetes” i àpats populars.
Un altre exemple és la Casa Sagnier, que ha estat reconvertida en un casal de joves. Entre les activitats que proposen, es troben tallers, exposicions d’art, projeccions… A part d’obrir diverses sales d’ús polivalent, gaudeix d’un jardí equipat amb una pista de bàsquet pública.
Des de la perspectiva social, els joves troben a faltar llocs amb moviment social i festes alternatives. Això últim no ens estranya si tenim en compte la denúncia per part dels grups i entitats juvenils a l’oficina del districte, que no es mostra oberta a les propostes juvenils per muntar esdeveniments.
En resposta a aquestes necessitats, els joves s’organitzen i s’ajunten amb projectes com la Plataforma d’Entitats Juvenils de Sarrià-Sant Gervasi amb l’objectiu de fer cohesió entre les entitats del barri. A més, creen espais i festes autogestionades i amb compromís social.
En conclusió, s’ha de tirar a baix edificis, reedificar per fer places i remodelar carrers per fer-los de vianants? Cal seguir fent pressió al districte? Com es pot revertir aquesta situació d’alienació dins el barri? La resposta ens la dona una persona que aposta per Sant Gervasi: “Cal fer barri, fer xarxa, sortir al carrer i conèixer-nos.”
*Correcció: Clàudia Hernàndez Raich
