Societat
Alvaro Ribelles
- El projecte ‘Stolpersteine’ arriba al passatge Marimon en record del boxejador Llorenç Vitrià
- Sant Gervasi homenatja l’únic català afrodescendent que va sobreviure a l’infern de Mauthausen
Segons el banc de dades del Departament de Memòria Democràtica, s’estima que aproximadament uns 10.000 catalans van ser víctimes mortals de l’holocaust. Entre ells es troba Llorenç Vitrià (1908-1941), veí del barri de Sant Gervasi, on va residir al passatge Marimon número 18. Gairebé 90 anys després, amb l’ajut del projecte Stolpersteine, s’ha pogut fer homenatge en la seva memòria.
Stolpersteine –pedres de topada o obstacles– és un projecte que tracta de recordar a aquelles persones que van ser deportades a l’Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial. Tot és idea de l’artista alemany Gunter Demning, consistint a col·locar aquestes petites plaques daurades de formigó davant dels antics domicilis de les víctimes, on es poden llegir les seves dades essencials. Avui dia hi ha més de 100.000 stolpersteine a més de 1.800 ciutats d’una vintena de països.
En aquest cas han col·laborat el projecte Stolpersteine Barcelona i l’Institut Menéndez y Pelayo del barri de Galvany, impulsats per la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament. Els estudiants s’han encarregat de preparar una petita cerimònia commemorativa, on han fet una representació de la vida de Vitrià i han exposat un discurs en la seva memòria.
Qui va ser Llorenç Vitrià?
Llorenç Vitrià Barrera va néixer a Barcelona el 2 de febrer de 1908. Es va criar en una època molt convulsa a la ciutat, envoltat de revoltes i vagues violentes que expressaven el malestar generalitzat de la població amb la situació política. Va iniciar la seva carrera a la boxa quan encara tota activitat esportiva d’aquest àmbit estava prohibida, i els seus primers enfrontaments es van donar a convocatòries clandestines a Barcelona i Madrid. Ja amb la boxa legalitzada, l’any 1924 –només tenia 16 anys– es va convertir en campió de Catalunya i Espanya.
Es va guanyar així una plaça als Jocs Olímpics de París el mateix any. Va continuar competint fins a l’any 1935, on va decidir penjar els guants i obrir una botiga de faixes ortopèdiques al mateix portal on vivia. De la seva vida se sap que no va arribar a tenir fills amb la seva dona, Pilar Albiso, però als seus nebots sí que els va criar. Amb la Guerra Civil es va veure obligat a exiliar-se a Angulema, França. Allà va formar part del primerComboi d’Angulema, que va transportar 927 presoners civils al camp de concentració de Mauthausen. A aquest camp va passar de dir-se Llorenç Vitrià a reclús 4074. L’any 1941 el van traslladar per incapacitat física al camp de Gusen (Àustria), on va morir poc després.
A la convocatòria d’aquest dilluns al matí al renovat passatge Marimon, més enllà dels estudiants del Menéndez y Pelayo i de les plataformes implicades en el projecte, s’han pogut veure a familiars de Vitrià que, tot i ser ja llunyans, se’ls han vist emocionats. També hi eren personalitats polítiques del districte com el regidor presidents Jordi Martí o la consellera de Junts, Montserrat Cantín Mas. Ara fa poc més d’un any també es va homenatjar amb una llamborda de memòria –stolpersteine– a Galvany a l’únic català afrodescendent que va sobreviure a l’infern de Mauthausen, Carlos Grey.
Sant Gervasi homenatja l’únic català afrodescendent que va sobreviure a l’infern de Mauthausen
