La Mirada Jove
Joana, Sascha, Marina, Biel, Orland, Lluc, Tim, Robert, Ricardo, Álvaro, Ammar, Robert, Ignasi, Karyna i Joana (alumnes i professora de 4t d’ESO de l’Institut Menéndez i Pelayo)
Stoplersteine significa ‘pedres de topada’. És un projecte d’un artista alemany, Gunter Demning, que ja fa més de 30 anys que s’està duent a terme. Es col·loquen davant les cases de persones deportades pel nazisme. Actualment, n’hi ha més de 100.000 distribuïdes en més de 1.800 ciutats d’una vintena de països. Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 cm per 10 cm i coberts d’una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. En pocs anys, han esdevingut el memorial més extens del món.
Stolpersteine Barcelona és un projecte pedagògic impulsat per la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, l’Amical de Ravensbrück i l’Amical de Mauthausen per a recordar i homenatjar les persones de Barcelona deportades a camps de concentració nazis. La majoria d’aquestes persones eren exiliats republicans refugiats a França. Els primers a ser deportats van ser els integrants de l’anomenat comboi d’Angulema. Nosaltres, posarem un stolpersteine davant el domicili de Llorenç Vitrià, al Passatge Marimon número 18, molt a prop del nostre institut.
Qui era Llorenç Vitrià?
Llorenç Vitrià Barrerra va néixer a Barcelona el 2 de febrer de 1908. Era de família humil. Des de petit es va aficionar a la boxa i va participar en diferents tornejos. Va guanyar el campionat de Catalunya en la categoria de pes mosca. El 1924 va formar part de l’equip espanyol en les olimpíades celebrades a París. Després de les olimpíades parisenques, va seguir boxejant en la categoria de pes gall, fins al 1935 en què es va retirar definitivament. Un cop retirat va obrir una botiga de faixes ortopèdiques al passatge Marimon, 18, on vivia amb la seva dona, Pilar Albiso. No tenia fills. Ajudava en la criança de tres nebots.
Davant l’arribada de les tropes franquistes a Barcelona, Llorenç es va veure forçat a exiliar-se a França. Va sortir d’Angulema en el primer comboi des de França amb 927 presoners civils. El viatge va durar 4 dies. Van separar a Llorenç i a la seva dona per sempre. A Mauthausen li van adjudicar la matrícula 4074 i malgrat ser un atleta, la duresa de la feina, els maltractaments, els abusos, el fred i la fam, van fer efecte en el seu cos i en el seu ànim. Segons el supervivent José Alcubierre, company de transport, Llorenç es va rendir, va deixar que la seva salut empitjorés canviant el seu menjar per tabac. El 24 de gener de 1941 va ser traslladat a Gusen (Àustria) on va morir sis mesos més tard, el 18 de juny 1941.
Ens sembla que homenatjar Llorenç Vitrià és important, tot i que han passat molts anys des de la seva mort. Els seus familiars, amb els quals vam poder parlar, estan emocionats. Va ser també emocionant per a nosaltres parlar amb ells. Ens sembla vital que es recordin aquests fets tan tràgics. Important saber com es va arribar a tot això. Important que no torni a passar.
Ens sembla un privilegi participar en aquesta experiència. I us convidem a l’acte de col·locació de la stolpersteine de Llorenç Vitrià, tot i que encara no té data per les obres que s’estan fent al passatge Marimon.
Ein Stein, ein Name, ein Mensch (una pedra, un nom, una persona). Com ens recorda l’artista, ’no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor’.
Gràcies a l’Àlex Rigol, de l’Amical Mauthausen
