Psicologia
Mertxe Fernández
Crec que és molt important saber diferenciar entre el ser i l’estar, ja que nosaltres tenim la sort que el nostre idioma ens ho permet! El verb ser fa referència a l’essència, a la naturalesa, però el verb estar expressa una situació, un estat o condició.
Relacionat amb aquest aspecte, hi ha altres dos termes que vull definir abans d’entrar en matèria: temperament i caràcter. El temperament és la forma bàsica com un individu s’enfronta i reacciona davant una situació determinada i depèn de la constitució fisiològica, és a dir, el seu component és genètic. D’altra banda, el caràcter és el conjunt de marques psíquiques que donen la individualitat a un subjecte i que està relacionat, influenciat i modificat per l’educació i el treball de la voluntat, i consolidat per l’hàbit.
I, en tercer lloc, parlarem de l’aigua. Abans de continuar llegint, contesteu una pregunta: què és l’aigua? Resposta fàcil, no cal donar-li voltes. No és una pregunta trampa. Enhorabona a tots aquells que heu contestat H₂O. Perquè aquesta és l’essència de l’aigua. Sempre la mateixa: dues molècules d’hidrogen i una d’oxigen. Sempre H₂O. Si perd o guanya alguna molècula, deixarà de ser aigua.
“Els que em llegiu ja sabeu que estic totalment en contra de la ‘psicologia positiva de mentida’ que només és bona per a les tasses d’esmorzar i les tapes de llibreta!”
Tanmateix, molts de vosaltres haureu contestat que l’aigua és un líquid, però no. Líquid és l’estat natural de l’aigua, però no l’aigua. És a dir, en condicions normals, el seu estat és líquid. A baixes temperatures o pressió, passarà a ser sòlid, el gel. Si la pressió disminueix o la temperatura augmenta, s’evaporarà i tindrem vapor. Fins i tot existeix un tercer estat, el plasma. És a dir, que la mateixa substància, la mateixa essència, presenta quatre estats diferents segons les condicions.
I ara us preguntareu: què té a veure tot això? Doncs que a nosaltres ens passa exactament el mateix! Bé… no ens evaporem, ni ens liqüem, però som el que som i, a vegades, actuem d’una forma o altra depenent de les circumstàncies. Per fer l’analogia amb l’exemple de l’aigua, la seva composició seria el temperament, i l’ambient al qual està sotmès compondria al seu caràcter.
“Diguem que els subjectes estem preparats per, tipus Au Fènix, superar dols, adversitats, contratemps, etc.”
Quan ens trobem anímicament malament, especialment quan ja fa un temps que el nostre estat d’ànim és baix, apàtic o existeix una depressió o una distímia (estat depressiu no tan intens i més prolongat en el temps), tenim tendència a pensar que ja no som els que érem. Però això no és ben bé així, i amb aquests pensaments l’únic que aconseguireu és desanimar-vos i enfonsar-vos perquè us esteu transmetent un missatge negatiu que, a més, us l’acabareu creient. Vosaltres continueu sent els mateixos. Sou els mateixos, però no esteu iguals! Perquè les condicions, o millor, com us afecten aquestes condicions, sigui les vostres pròpies o les que us envolten, han canviat. Però, si tot va bé, amb ajuda o sense, quan les condicions tornin a ser favorables, sigui perquè tornen a canviar o perquè us adapteu o accepteu els canvis, vosaltres també tornareu a ser els mateixos. I, possiblement, no només això, sinó que gràcies al que es coneix com a resiliència, sortireu enfortits d’aquesta situació perquè tenim la tendència -quan ens trobem bé i s’han superat les adversitats-, de recordar tot allò que ens és bo, a obviar el que no ens és adaptatiu, i tirem endavant. Diguem que els subjectes estem preparats per, tipus Au Fènix, superar dols, adversitats, contratemps, etc.
Ara bé, per acabar –i els que em llegiu ja sabeu que estic totalment en contra de la ‘psicologia positiva de mentida’ que només és bona per a les tasses d’esmorzar i les tapes de llibreta!–, advertir que passar d’un estat a un altre no sempre és fàcil i ho podem fer sols, sinó que, a vegades, resulta dolorós i complicat. Que no és qüestió de: “No et preocupis, ara estàs, però no ets” i llestos!, Així que, si us està sent complicat, no dubteu a demanar ajuda a una professional de la Salut Mental.
Mertxe Fernández és psicòloga clínica
