Gent gran
Guillem Martín
Afrontar la vellesa sempre és un repte, tant per la persona que hi arriba com pel seu entorn familiar. El procés en el que passem de la maduresa a la vellesa pot implicar tenir dubtes i preocupacions. Per què? Doncs perquè apareixen canvis en la nostra manera d’afrontar el dia a dia, canvis a nivell físic, canvis en les nostres capacitats cognitives (com la memòria, l’atenció…).
Aquests canvis els podem classificar ens dos grups, els propis d’un envelliment normalitzat o no patològic i els relatius a un envelliment patològic. Però, com podem saber quins canvis pertanyen a cada grup? L’envelliment no patològic implica cert alentiment en el processament de la informació, lleus dèficits de memòria (per exemple petits oblits en qüestions quotidianes), però que en cap cas dificulten el poder portar a terme una vida plenament normalitzada. Per altra banda, en el moment en que la nostra vida es veu afectada de forma notable per aquesta sèrie de canvis, és quan,com a persona afectada, necessitaríem posar-nos en contacte amb professionals sanitaris que ens puguin orientar.
El diagnòstic precoç és clau, i per aquest motiu, és fonamental la tasca de divulgació i conscienciació social sobre aquestes malalties. Una de les raons de ser de La Fundació Uszheimer és dur a terme projectes de tipus interdisciplinar que puguin ajudar al conjunt de la societat a prendre consciència de quines són aquestes malalties neurodegeneratives i com afecten a les persones. Aquests projectes es dirigeixen a diferents grups de població, tant adolescents, com persones de mitjana edat, així com a persones majors de 70 anys, i per tant, amb més probabilitats de patir una malaltia neurodegenerativa com la malaltia d’Alzheimer. Amb aquestes accions, intentem que a nivell social es doni més importància als canvis que apareixen en la vellesa, es consulti abans als professionals i s’arribin a diagnosticar aquestes malalties el més prematurament possible.
En els moments de diagnòstic d’una malaltia neurodegenerativa, tant per les famílies com per les persones malaltes és clau oferir el màxim d’informació. L’arribada d’aquest diagnòstic sacseja fortament a la persona malalta i el seu entorn. En aquest moment s’experimenta un nivell de desorientació i angoixa important, ja que els canvis d’expectatives respecte la vida de la persona malalta i el seu entorn són notables. Per una banda, la família necessita orientació respecte a aspectes claus de la malaltia: fases de la malaltia, situació actual, tractaments possibles, esdevenir cuidador… La persona malalta necessita, així mateix, prendre consciència de quina és la situació en la que es troba i quins són els tractaments que podria necessitar. És per aquest motiu que el fet de poder diagnosticar de manera prematura la malaltia d’Alzheimer ens pot ajudar a portar a terme el tractament i afrontar els necessitats emocionals i adaptatives de la persona malalta i el seu entorn a la nova situació de forma més efectiva.l
Guillem Martín és psicòleg
Fundació Uszheimer
Centre de Dia i Unitat
de Memòria
Passatge Forasté, 11-13
Tel.: 93 418 65 65
fundacio@fundaciouszheimer.org
www.fundaciouszheimer.org
www.premisoletura.com
