Sis anys d’Assemblea de Joves de Cassoles

La Mirada Jove

Arran Cassoles

Més de dos anys després del referèndum de l’1 d’octubre, trobem al nostre dia a dia records, aprenentatges i experiències de tot aquest temps. Des de les veïnes de col·legi electoral saludant-se pel carrer, a les assemblees obertes del CDR. Malgrat que a principis d’aquest curs vam tancar el darrer cicle polític i engegar-ne un de nou, en el qual els joves tenim un paper més protagonista que mai, no podem donar per fet el que està passant. Cal mirar enrere i veure d’on venim.

Ja fa sis anys que l’Assemblea de Joves de Cassoles, actual Arran Cassoles, va engegar de nou el moviment juvenil al barri. Els anys d’aprenentatge i aprofundiment del moviment popular al barri van donar-nos les eines per afrontar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. A través de la coordinació de diferents agents del barri, vam aconseguir defensar els col·legis electorals i demostrar la força de la gent davant d’un nou, que no pas primer, embat de l’Estat.

Com dèiem, és el recull de la lluita al barri i l’aprenentatge de tots nosaltres que ha fet possible la resposta tant abans del referèndum com posteriorment. Més de dos anys després, la lluita s’ha estès, el moviment popular al barri ha continuat agafant força i, sense cap mena de dubte, els joves i estudiants del barri hem pogut anar construint-nos. La llista és llarga, però recordem algunes apostes que hem fet com a barri.

En primer lloc, la campanya ‘Plaquem el Feixisme’, que va aconseguir retirar gran part de les plaques feixistes (plaques d’habitatge de protecció oficial del règim) del nostre barri. L’herència de la simbologia feixista al barri demostrava la manca de voluntat política de retirar-les (de fet, el Districte va negar-se a donar-nos les direccions) i, tot i això, vam aconseguir retirar-ne un centenar.

Reunint-nos a les places i carrers del barri, vam adonar-nos de la importància de tenir un espai al barri autogestionat, no només pels militants sinó també per la resta de jovent del barri. Gràcies a l’experiència dels moviments socials, la solidaritat dels companys d’altres barris i l’articulació de la campanya ‘No Tenim Lloc’ juntament amb els caus i esplais del barri, vam alliberar un espai entre el carrer Balmes i el carrer de Bertran, el Casal Popular La Tecla. Sens dubte, una oportunitat que va engreixar el moviment popular, un espai de contra-poder i on practicar un oci menys nociu.

També, la commemoració de Rosario Endrinal, víctima d’aporofòbia, cremada viva en un caixer per part de tres homes; l’acte Rapeja contra el racisme organitzat de la mà del Casal de Joves Casa Sagnier; la participació en les Festes Majors Alternatives amb SoundGervasi, o l’organització de la Diada Jove a través de la Plataforma d’Entitats Juvenils.

Des d’Arran Cassoles seguim apostant per la construcció dels Països Catalans socialistes i feministes, i només amb l’apoderament de la classe treballadora i, específicament, del jovent treballador, podem emancipar-nos nacional i socialment. Són, totes les expressions de rebel·lia (assemblees obertes, xerrades, okupacions, autodefensa col·lectiva…), eines per a aquesta construcció. Són tots els joves del Menéndez y Pelayo, de La Tecla, de La Pira, de La Llotja…, la força que fa trontollar les teranyines i clavegueres de l’Estat. Som nosaltres, els organitzars, els criminalitzats, els de la revolta popular, la generació del 14 d’octubre.

Som Països Catalans, terra de lluites. Som Cassoles, barri viu i combatiu.

https://twitter.com/ArranCassoles/status/1199347107187920897?s=20