Política de barri
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
Aquest mes aprofitem el debat que hi ha a nivell de ciutat sobre la seguretat: narcopisos, robatoris, delinqüència al carrer… per preguntar als representants polítics del districte com solucionar una temàtica que preocupa als veïns, sobretot després que a El Jardí haguem rebut diversos missatges del veïnat on expressen la seva preocupació per l’augment de robatoris tant de vehicles com a casa. Com caldria millorar la seguretat al districte? Augmentant la presència d’agents policials? Els agents policials no són la solució? Aplicant altres tipus de mesures? Quines? Quin és el balanç de la gestió de Barcelona en Comú?
Daniel Mòdol
El fracàs en matèria de seguretat i convivència a l’espai públic no és atribuïble a res extern, sinó al desgovern i a la manca de direcció. L’autoritat democràtica és avui més necessària que mai. Des de les posicions d’esquerres cal defensar la seguretat ciutadana com un dret ciutadà bàsic. Des del PSC sempre hem entès, i hem desenvolupat, una política de seguretat ciutadana transversal, amb especial atenció a la prevenció i a la proximitat i de caràcter públic, per garantir els mateixos drets a tothom. Ens hem de sentir segurs a tot l’espai públic des de Sarrià-Sant Gervasi fins a Sant Martí, passant per Ciutat Vella. La inseguretat genera la coacció de la llibertat i sense seguretat ciutadana les persones no podem desenvolupar la nostra vida lliurament, ni a l’espai públic, ni al treball ni a casa, amb afectacions també a la salut pública i a les condicions de vida. Nosaltres posem damunt de la taula tres idees clau sobre les que desenvoluparem una nova política efectiva: proposem que el cos de Guàrdia Urbana sigui de 3.400 agents, una nova direcció de prevenció en matèria de seguretat i una nova política de Convivència i cura de l’Espai Públic.
Gemma Mira
Entenem que més càstig o més punibilitat en cap cas va lligat a menys delinqüència o més seguretat. Considerem que sovint no s’han fet les preguntes adients. No volem estigmatitzar ni criminalitzar situacions que són resultat d’un sistema que es basa en una injustícia de classe. Tampoc arreglarem res posant més agents. Cal anar a l’arrel. Cal oferir eines i oportunitats. Nosaltres apostem per teixir una xarxa de suport mutu entre el veïnat perquè puguem trobar espais on coneixe’ns, sentir-nos segures i que formem part de l’entorn. Espais de trobada, de comunitat. També considerem cabdal que hi hagi una revisió de l’espai públic en perspectiva de gènere. Si creem entorns de solidaritat i empoderem el veïnat construïm nous espais més segurs. L’associacionisme i els moviments socials són exemple. Finalment, si Barcelona és ciutat de drets, les unitats d’antiavalots i la persecució contra manters no hi tenen cabuda. S’ha de fer un treball de fons començant per dissoldre aquest cos.
Guillem Casals, ERC
Ens preocupa com creix l’incivisme a la ciutat de Barcelona. Els veïns reclamen sovint protegir els drets, llibertats i la qualitat de vida del veïnat, i cal una administració que ho garanteixi. Hi ha diferents opcions, i és cert que una d’elles és augmentar el cos de la Guàrdia Urbana –on caldria incidir en feminitzar-lo, equilibrar la paritat del cos-, però el que ens cal és una reflexió a fons de les seves funcions i com combinem mesures de prevenció i seguretat, vinculant-ho amb agents cívics. Ens cal un cos al servei dels veïns i veïnes, no exageradament sancionador sinó corrector, que acompanyi i garanteixi la seguretat. Des de la proximitat, de veritat. Cal fugir d’apriorismes i lectures partidistes, que es treballi en una bona política de seguretat i prevenció, analitzant bé les dades i sobretot governant per donar resposta a què vol i necessita Barcelona.
Joan Manel del Llano
Tot i el repunt en algunes tipologies delictives a la ciutat de Barcelona, hi ha heterogeneïtat territorial. Precisament al districte de Sarrià-Sant Gervasi s’ha detectat una situació d’estabilitat en relació a l’evolució dels fets delictius i un decrement en l’índex de victimització si el comparem amb els anys precedents. Són múltiples els factors que vetllen per la seguretat dels veïns i veïnes del districte, que passen per la coordinació entre les diverses administracions competents en la matèria, la implementació de mesures que combatin la pobresa i l’exclusió social, l’existència de recursos suficients per part de la judicatura i fiscalia o la realització d’actuacions destinades a garantir la convivència. El Govern municipal està treballant i seguirà fent-ho, desenvolupant el màxim de les seves competències i coordinant-se amb la resta d’actors per sumar cap a un districte més segur i tranquil.
Boris Valls, PP
Si haguéssim de qualificar l’acció d’aquest Govern municipal en l’àmbit de la seguretat seria amb un no aprovat. El Govern ha estat més preocupat a criminalitzar a les forces i cossos de seguretat que en millorar i garantir la seguretat dels barcelonins. L’índex global de victimització ha augmentat any rere any a nivell de ciutat, i a Sarrià-Sant Gervasi ha augmentat en més de 7 punts en 4 anys. Aquestes dades són molt preocupants i hauria de fer replantejar al Govern municipal l’efectivitat d’algunes de les polítiques que ha executat en aquest mandat. A Sarrià-Sant Gervasi s’han produït robatoris que han agafat desprevinguts a més d’un, i fins i tot s’han produït robatoris amb allunatge a comerços. Des del Grup Municipal del Partit Popular considerem que s’hauria d’intensificar la presència policial a prop de nuclis comercials i també en zones on són freqüents els robatoris amb força.
Pedro Miret
Vivim en una ciutat insegura des que Ada Colau és la màxima responsable de seguretat. Allò normal en una ciutat com Barcelona és que la responsable de seguretat sigui una regidora que es dediqui en cos i ànima a aquesta tasca tan important. Els nostres guàrdies urbans no compten amb el suport dels seus caps polítics, ni tan sols tenen el suport legal que l’Ajuntament facilitava quan es produïa una agressió i ja no es persona com acusació particular. Està clar que fa falta que hi hagi més agents i amb millors mitjans materials ja que la ràtio de policies/habitants està molt per sota del que marca la Unió Europea. Hi ha hagut deixadesa a l’hora de convocar noves places d’agents i això posa en risc la seguretat dels ciutadans. També és urgent la dotació d’un nou centre de coordinació d’emergències i una coordinació adient entre 112, 092, 091 i 080. En casos d’emergència, pocs segons poden salvar moltes vides.
Jordi Martí
La millora de la seguretat al districte i a tota la ciutat passa per la suma de diversos factors: una bona prevenció, disposar de suficients agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos, que aquests disposin de mitjans materials i formació suficients, una bona coordinació entre cossos policials, prioritat política per part del Govern -que s’ha de traduir amb un regidor/a de Prevenció i Seguretat en exclusiva-, i la implicació de la Fiscalia i dels Tribunals de Justícia. I col·laboració ciutadana. El Govern s’ha desentès de la seguretat. Tenim un important dèficit d’agents de la GUB. I si tenim en compte que Ada Colau és la seva responsable política, ja està tot dit. El balanç de la gestió dels comuns és un fracàs absolut: els delictes han augmentat en un 20 %, falten agents de la GUB, un 25,6 % de barcelonins han estat víctimes d’un delicte l’últim any, rècord de venda il·legal al carrer, narcopisos, clubs cannàbics il·legals, prostitució… Han aconseguit que Barcelona sigui la ciutat més insegura de l’Estat.
