11.2 C
Sant Gervasi
| Diumenge 28 de febrer de 2021 |

Steve Earle homenatja el seu fill amb un disc

La greu addicció a les drogues no va permetre que Justin Townes Earle desenvolupés una carrera digna successora de la del seu pare

Cultura

Eduard Sant Chalois (@Eduard_Sant)

El passat 20 d’agost, a Nashville, una sobredosi es va emportar la vida d’un jove i talentós cantautor de música americana, per nom Justin Townes Earle, fill del músic Steve Earle. 

Una part del món de la música va quedar en estat de shock per aquesta trista pèrdua. I suposo que alguns de vosaltres us estareu preguntant qui són aquests Earle i el motiu d’aquest reconeixement. La raó és molt clara: tot i ser pare i fill dos “enfants terribles”, són segurament una de les sagues de música country-rock americana amb més talent que ha donat els Estats Units en les darreres tres dècades. Steve Earle, amb treballs com Guitar Town (MCA,1986), Copperhead Road (MCA, 1988), I Feel Alright  (Warner Bross, 1995) o The Revolution Starts Now (E-Squared, 2004)  s’ha guanyat el reconeixement d’una bona part del sector amb distincions de millors discs de l’any, i nominacions als Grammys. També s’ha de reconèixer que el seu activisme crític amb les polítiques del Partit Republicà i els seus problemes amb les drogues (per sort superats) potser no l’han ajudat a fer el salt a la fama.

Tanmateix, la greu addicció a les drogues no va permetre que Justin Townes Earle desenvolupés una carrera digna successora de la del seu pare, amb qui, per cert, tenien una relació complexa ja des de petits. Conjuntament amb Jeff Buckley i Elliott Smith, a Justin Townes Earle se’l pot considerar ja membre del club dels talents truncats. El seu estil purament americà, el sentiment de les seves lletres, acompanyades per melodies a primera vista bàsiques però d’una emotivitat patent, ho tenia pràcticament tot per convertir-se en un nom important en les següents dècades en el seu estil. Només cal que escolteu els seus treballs Midnight At The Movies (Bloodshot Records, 2009), Harlem River Blues (Bloodshit Records, 2010) i The Saint Of Lost Causes (New West, 2019).

Encara que la relació no sigui més fluida del que es voldria, la pèrdua d’un fill suposa quasi sempre un cop dur per a qualsevol pare. Per aquest motiu, just dos mesos després de la mort del seu fill, Steve Earle va decidir que  la millor manera de retre-li el seu particular homenatge era dedicar-li un disc, però aquest cop fent-se seus nou temes del repertori del seu fill (selecció escollida juntament amb el seu altre fill, Ian) més un tema nou de comiat.

Justin Towns Earle amb el seu pare, Steve Earle

Així doncs, aquesta passada tardor, Steve Earle va convocar The Dukes (la seva inseparable banda) una setmana als Electric Lady Studio (històric estudi de gravació discogràfic novaiorquès fundat l’any 1970 per Jimi Hendrix) per enregistrar el disc en qüestió, per títol J.T (les inicials del seu fill), i que es publicaria el 4 de gener del 2021, coincidint amb la data de naixement de Justin Townes Earle.

El resultat final és poc més de mitja hora d’un Steve Earle més esquinçat que mai, que aconsegueix portar al seu terreny els temes del seu fill però sense perdre l’essència original. I per tancar el tema, l’estremidor desè tema, “Last Words” (compost just una setmana després de la mort), on Steve Earle es confessa en aquesta reflexió entre la seva relació amb Justin Townes. La tornada “Last Thing I said was I Love you, Your last words to me were I Love you too “ ( el darrer que vaig dir va ser T’estimo, les teves darreres paraules van ser Jo també t’estimo.).

En definitiva, aquest any 2021 que hem començat, musicalment ja disposa d’un dels seus grans discos. 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.