Arts i Lletres
Maite Pipó i Valls
La tardor ja s’ha aposentat de ple
en aquest mes, novembre.
Temps de sants i de difunts,
de dies que s’escurcen i omplen de melancolia
les tardes mes fosques, mes tristes
el nostre Parc.
En les hores del mig del dia, amb el sol,
que en tot l’any poc són els dies que falta,
es pot seguir creient que res canvia,
si no fos per la mancança, de la joia,
del color, del xivarri dels menuts,
de la infinita durada dels dies,
el multicolor de les flors,
per les fulles que han caigut i
dels arbres que s’exposen nus del tot.
És la tardor i el Turó es reinventa en cada estació,
i ara toca ser solemne, vestir-se per l’ocasió
i les plantes dels parterres
s’abelleixen amb nous tons.
Hi trobem: pàtines d’or, porpres, granats, liles,
malves, tots els ocres, color d’escorça,
verd de pi, el vermell de les baies de l’arbust
i blancs tímids sufocats amb pinzellades de rosa,
paleta plena de verds i grocs i més grocs.
I el goig de redescobrir-lo… és preciós!
Els que el freqüentem, potser farem
una pausa en les visites,
per si no es troba el moment
en aquests dies tan curts, per que el mal temps
ens reté molt més a casa,
o per por d’encomanar-nos la tristesa
de veure’l tan despullat.
Però el Parc restarà sempre
amb les portes ben obertes,
esperant-nos a nosaltres i el bon temps
per reiniciar-ho tot de nou.
Tardor 2018