Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Història
Miquel Ribera del Pueyo
Josepa Moreu i Fornells va néixer a Mataró el 16 de juny del 1857 i era la gran de quatre germans, tres noies i un noi (Pepita, Magdalena, Agustina i Josep Maria; aquest darrer, pare del filòleg Enric Moreu-Rey). Els pares, Antoni Moreu i Antònia Fornells, de bona posició econòmica, tenien una fàbrica de sabó i comerciaven amb oli gràcies a un gran vaixell que posseïen, l‘Antonio.
Pepita Moreu, dona de cabells rogencs i molt decidida, va contraure matrimoni amb el tractant de fustes Joan Palau i Ferrer, tot i l’oposició familiar. Amb el dot es compraren un vaixell per comerciar amb Amèrica i el nord d’Àfrica i van tenir un nen, l’Antoni (1881). Palau va vendre el vaixell i deixà Pepita abandonada amb el petit a Orà, Algèria, on ella hagué de sobreviure tocant el piano als cafès de la ciutat portuària. Més tard, tornà a Mataró i el nen morí de diftèria amb tres anys. Aconseguí l’anul·lació del desafortunat matrimoni, ja que ell era casat a l’Argentina i ho havia amagat.
Moreu era una dona culta, tocava el piano i parlava francès, a més de bona nedadora en un temps on les dones no es ficaven al mar si no era per ajudar a la pesca. Donava classes de primària i francès als fills dels treballadors de la Cooperativa Obrera Mataronense, entitat impulsada pel reusenc Salvador Pagès, i on va col·laborar Antoni Gaudí, a la nau de blanqueig, que es va acabar el març de 1878. En aquella època, Gaudí era més aviat lliurepensador i amb Camil Oliveras havien projectat un monument a Bakunin. Pepita va fer la rèplica d’un tapís (SALVE) del palau Güell, dissenyat per Gaudí.
Durant uns anys, Antoni Gaudí freqüentà la casa dels Moreu, ja que sentia una especial atracció per Pepita, però a ella no li acabava de fer el pes l’arquitecte reusenc. En demanar-la en matrimoni, ella va donar l’excusa que ja estava compromesa amb Josep Caballol, net de l’arquitecte urbanitzador de Mataró, Ignasi Caballol. Gaudí quedà dolgut per la negativa i no tornà a Mataró, però en la casa Vicens recreà la decoració interior de la casa dels Moreu. Quan Pepeta Moreu anava al Parc Güell a veure els seus amics Trias, Gaudí s’absentava per no coincidir amb ella.
Pepita i Josep Caballol tingueren quatre fills: Teresa, Benvingut, Joaquima i Ignasi. El 7 de novembre del 1893 els cosins Moreu Esteve l’invitaren a la inauguració de la temporada del Liceu i, afortunadament, la modista no li va tenir el vestit a punt (estava embarassada de la Quima) i no hi va assistir, salvant la vida, ja que els tres parents Moreu que van anar-hi van morir víctimes de l’atemptat de l’anarquista Santiago Salvador i les seves bombes Orsini.
Moltes tardes, els nens Caballol Moreu anaven amb cotxe de cavalls des de la torre neogòtica que encara subsisteix –ja sense el jardí– del carrer de Lleó XIII cantonada al passeig de Sant Gervasi, on vivien, a la finca dels Güell de Pedralbes, acompanyats per miss Mary Brady, la seva institutriu que també ho havia estat de les nebodes del comte de Güell amb qui de vegades es trobaven a l’esmentada finca. Els estius els passaven a la finca Moreu de Santa Elena d’Agell, on l’edifici havia estat restaurat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, bon amic de la família. Moltes vegades coincidien amb els cosins Cassadó Moreu, el que serà cèlebre violoncel·lista Gaspar Cassadó, deixeble de Pau Casals i fill d’Agustina Moreu i el músic Joaquim Cassadó.
Magdalena Moreu serà l’àvia del metge neuròleg i músic Jordi Soler Bachs, pare de Toti Soler. En Benvingut Caballol, també serà arquitecte, i col·laborador de l’Exposició Universal de Barcelona (1929), i té obres com el Casino d’Estoril, a Portugal, i altres indrets, com Sitges. Va ser company de carrera de Bonaventura Bassegoda Musté i Lluís Bonet Garí, pare de Jordi Bonet Armengol, arquitecte recentment traspassat i continuador de les obres de la Sagrada Família.
Vídua de Josep Caballol, Pepita tornà a contraure matrimoni amb Josep Vidal Gomis, home viatger i directiu de Paramount Films de qui la meva àvia, Pilar Cid, li feia de secretària de direcció, i també padrí de baptisme de la meva mare, la Maria Glòria del Pueyo. Pepita era propietària d’una distingida firma de disseny i creació de barrets de senyora que importava els models de París, amb boutique a la plaça de Catalunya. Passarenn temporades a Sitges, com els anys de la Guerra Civil, a causa del saqueig de la seva casa de Barcelona i la inseguretat de la ciutat. Josep Vidal Gomis morí a París, a l’Hôpital Americain de Neully el 16 de juliol del 1938 i uns mesos després Teresa Caballol morí a Sitges. El 9 de desembre del mateix any mor Pepita Moreu, també a Sitges, molt afectada pel Parkinson. Un capellà disfressat de mecànic li va donar l’extrema unció amb un altar improvisat a la mateixa casa.
