Publicitat

Tarradellas

spot_img

Publicat el 2.6.2017 9:00

La mirada política

Roger Rosich

Enguany es compleixen 40 anys del retorn del president Josep Tarradellas del seu exili. Un exili que va durar un llarg, fosc i lànguid franquisme.

Publicitat

Tarradellas havia estat un jove conseller amb el president Macià, i es va impregnar de la seva dignitat presidencial, del seu orgull, de la seva fermesa, exigència i seriositat. No seria igual la relació, de fet xocarien molt, amb el president Companys (molt més desordenat), amb el qual tindrien una relació més justa.

Publicitat

Tarradellas havia llegit i admirava per parts iguals a Maquiavel i a Montaigne, pares del pensament polític modern, sorgits de temps convulsos de la història. És normal que trobés respostes en ells, donat el context en el qual li va tocar viure i fer política.

Una política en tres grans fases: la de polític del final convuls de la Segona República i la Guerra Civil, la de president de l’exili i la del retorn a la plaça Sant Jaume. I en els tres períodes va mostrar sempre les seves principals característiques: perseverança, convicció, voluntat o fermesa. Reflexió i acció.

El llegat del president Tarradellas

Avui Tarradellas ha de ser posat en valor per tothom, com ho fem amb Macià o Companys. Macià va ser el pare del retorn de la Generalitat, del reconeixement de la Catalunya com a país; Companys per liderar Catalunya durant la Guerra Civil i per ser l’únic president escollit democràticament assassinat pel feixisme a Europa; i Tarradellas per haver mantingut viva la institució i l’esperança a l’exili, com per aconseguir el seu retorn a la mort de Franco.

Josep Tarradellas ha estat un personatge històric incòmode per una part d’Esquerra Republicana: per negociar i orquestrar l’entesa amb Suárez durant la Transició, per ser massa de dretes per l’ERC moderna, fins i tot per haver acceptat el títol aristocràtic de marquès per part de Joan Carles I. Per haver acceptat massa l’ordre sorgit de la Transició… I Convergència mai se’l va sentir seu per ser d’ERC i per l’enemistat manifesta entre el president Tarradellas i el fundador del partit, el president Pujol.

És cert que el president és acusat de moltes coses i que el seu record i llegat polític ve tacat pels temps de la Guerra, per l’oblit de l’exili i per l’entesa amb l’Espanya de la Transició. Va cometre errors, sí, clar, però el president de la Generalitat que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra… Quan va assumir la presidència de la Generalitat, tornant de l’exili francès, va entendre la situació del moment, i es va adaptar estratègicament; formant, fins i tot, un govern de concentració nacional.

El president Tarradellas que tots hauríem de tenir en el record és el de la consciència de país i de la institució democràtica del govern de Catalunya.

Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Gairebé un miler de pneumàtics abocats il·legalment a Collserola i un foc gairebé descontrolat fan saltar l’alerta en la vigília de Sant Joan

L’entitat Collserola Paisatge Viu reclama accions urgents per aturar els abocaments il·legals i protegir el bosc

Sant Joan 2025 a Sarrià-Sant Gervasi: consulta el programa

El Farró, Sarrià i el Rectoret organitzen sopars, concerts i fogueres per a la nit més curta de l'any

El temps de les cireres

"La proliferació del columnisme com a mitjà per guanyar-se la vida de molts escriptors a casa nostra em semblava de fet un dels motius principals pels quals no havíem desenvolupat un assagisme respectable com el d’altres països europeus": la columna d'Aitor Romero Ortega

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]