Sobre Fisioteràpia
Jordi Bertran
Segur que alguna vegada han sentit dir a algun conegut que pateix una “tendinitis” a l’espatlla (supraespinosa), al genoll (rotuliana) o al turmell (aquil·liana). Intentaré explicar en què consisteix aquesta lesió i quines possibilitats de tractament hi ha.
El terme tendinitis (que actualment està desapareixent per anomenar-se tendinosi) fa referència a la lesió d’un tendó. Els tendons estan situats al final de cada múscul, un a cada extrem, com si fossin una corda, i serveixen per enganxar el múscul als ossos, de manera que, quan un múscul es contrau, els tendons transfereixen aquesta força als ossos i aquests es mouen generant el moviment de les articulacions.
Les tendinopaties són un problema molt comú que afecta les activitats laborals, recreatives i esportives. I per què són tant freqüents? Doncs perquè són unes estructures amb una escassa vascularització i fa que siguin propensos a lesionar-se quan estan sotmesos a friccions o compressions. Les males postures a les oficines, fent esport o duent el carro de la compra, entre d’altres, poden generar desgast prematur dels tendons i provoquen dolor, inflamació i pèrdua de mobilitat i de força.
Per això, si patim una tendinosi necessitem comptar amb un bon protocol d’actuació des de la primera fase, el diagnòstic, fins a l’última, la reincorporació a les activitats quotidianes, laborals o esportives. Ens trobem, doncs, amb una lesió que classifiquem per fases. En funció de la fase en què ens trobem el tractament serà diferent.
La primera fase, que denominarem aguda, es produeix durant els primers dies. Clínicament es manifesta amb inflamació, augment de la temperatura, dolor i restricció de la mobilitat. Com a tractament farem servir mesures antiàlgiques com l’electroteràpia (ultrasò, corrents TENS), crioteràpia (fred) i el massatge descontracturant dels músculs perifèrics.
La segona fase, proliferativa, va de la segona setmana fins a la cinquena, quan apareixen en acció les cèl·lules reparadores. El tractament anirà orientat a prevenir la pèrdua de força muscular i de mobilitat. Afegirem la teràpia amb diatèrmia (Indiba) per afavorir el procés de regeneració propi del cos sobre el tendó.
L’última fase serà la de remodelació, de la cinquena setmana endavant. Li retornarem al tendó les propietats físiques (elasticitat, resistència, força) que tenia abans de lesionar-se. El treball excèntric progressiu serà clau per treballar la resistència del tendó. Consisteix en uns tipus d’exercicis (com el que es fan a un gimnàs) per treballar la força del múscul i el tendó. Tota aquesta bateria d’exercicis anirà acompanyada d’estiraments i de treball propioceptiu (equilibri articular).
I si la tendinosi és crònica perquè fa mesos o fins i tot anys amb dolor? Llavors l’objectiu serà reaguditzar la lesió del tendó per col·locar-nos de nou a la primera fase del tractament (fase inflamatòria). Per dur a terme aquest procés farem servir un dels aparells més útils: les Ones de Xoc. Un equip mèdic que, mitjançant un capçal, emet uns impulsos acústics generats pneumàticament, de manera que estimulem la circulació sanguínia al tendó i la seva capacitat de regeneració.
Recomanem que aquestes teràpies siguin aplicades per fisioterapeutes professionals col·legiats i sota supervisió mèdica. A Fisiobcn posem a la seva disposició tot el nostre equip.
Jordi Bertran és fisioterapeuta, fisiobcn.eu
