15.3 C
Sant Gervasi
| Dilluns 30 de novembre de 2020 |

Toni Pujadas, apoderat l’1-O a l’Espai Putxet

Gent del barri

Juanjo Compairé

Toni Pujadas és membre de l’ANC, veí del Putxet i una de les persones que al llarg de dissabte 30 de setembre i diumenge va estar col·laborant en la protecció del lloc de votació. Aquesta entrevista es va fer el dissabte 30 de setembre a la nit, a l’Espai Putxet, sota el fons de les cançons que la gent estava cantant a la sala del costat.

Què feu aquí?

Com que sabíem que aquest és el lloc habitual de votació i que tancaven a les 2h, ens hem posat d’acord per venir abans. Ens hem reunit per programar què faríem aquesta tarda. Només he anat un moment a casa per recollir el material per quedar-me a dormir i he tornat cap aquí. Això funciona de forma autogestionària: cadascú aporta la seva iniciativa.

I la gent com se n’ha assabentat?

Ahir, a través de whatsapp va sortir una relació dels espais electorals, amb un enllaç. Ens vam posar en contacte amb la persona que havia iniciat el whatsapp i el grup des de llavors s’ha anat enriquint, enriquint. I ara som molta gent.

Esteu sorpresos, contents, de la resposta de la gent?

Home, jo n’estic molt content. Crec que s’ha despertat tot el país. L’altre dia, a la Rambla de Catalunya vaig veure molta gent jove. A l’ANC els qui portem molt de temps treballant tots som gent gran. Aquests darrers dies, la joventut, els estudiants estan al carrer treballant perquè el referèndum es pugui realitzar. Però és que també han sortit els bombers, els guardes forestals, membres de l’Església… Som en una oportunitat històrica que tenim de canviar les coses i de construir un país més just i més democràtic que el que tenim.

L’Espai Putxet el diumenge 1 d’octubre. A la imatge destacada, cues per poder votar a l’exterior del casal de barri.
A sobrea, una de les visites dels mossos d’esquadra per aixecar acta.
Fotografies: Juanjo Compairé

Com valoreu l’actitud dels Mossos?

Jo el poc que m’he relacionat amb ells, la relació que hi he tingut és d’una cordialitat extraordinària. Després dels desgraciats atemptats, la reacció de la població ha estat de donar suport als Mossos, d’aplaudir-los i abraçar-los. Hi ha una complicitat que entenc que per a ells de vegades ha de resultar difícil perquè han de complir ordres. Són la nostra policia. Quan han vingut avui [dissabte] hem tingut una conversa agradable. Els hem convidat si volien prendre alguna cosa i òbviament ens han dit que no. La sensació és que tenen una cosa que l’han de fer i que la intenten fer la manera més educada i més propera a la gent possible.

Us fa por que vingui la Guàrdia Civil demà? Què és allò que us fa més por?

Jo almenys et diré que no tinc por. T’ho dic de veritat. Crec que el govern espanyol ha arribat a una situació d’amenaça absolutament desesperada. Jo soc professor i sempre poso l’exemple de l’autoritat del professor amb els alumnes: si castigues a un alumne, tens autoritat; si castigues tota una classe i la classe no t’obeeix, has perdut tota l’autoritat. La situació del govern espanyol és aquesta: per molt que ens amenacin amb multes de 300.000 € ja no ens importa.

Jo estic aquí com a voluntari i demà com apoderat i no em preocupa això. Crec que estem en un procés imparable. El govern espanyol, enviant aquí 10.000 policies i tancant el vol de l’espai aeri, està en una mena de paranoia imparable. Han tallat tots els vincles de confiança i han perdut la batalla. Tardarem quatre dies, un any o dos, però crec que són conscients que ens han perdut i no ens recuperaran.

En aquest sentit no tinc por. Una persona pot tenir por. Quan han amenaçat persones amb multes de 6.000 a 12.000 € diaris, crec que és una actitud criminal. Tots tenim família i és natural que una persona en un moment determinat pugui tenir por. Però quan som 10.000 o 100.000, el poder el tenim nosaltres.

No tinc por. Crec que la votació de demà anirà bé. Miro de no fer gaires cabòries. Em pregunten “estàs nerviós?”. Crec que no, que no estic nerviós. No sé el que passarà i del que es tracta és de donar respostes a cada moment: demà mirarem que a les 5 hi hagi el màxim de gent possible; quan vinguin els Mossos… Ja ho anirem decidint sobre la marxa.

‘Tardarem quatre dies, un any o dos,
però crec que el govern espanyol és conscient
que ens han perdut i no ens recuperaran.’

Heu donat instruccions sobre com s’ha de comportar la gent?

Sí, actitud absolutament pacífica; no acceptar cap tipus de provocació; respondre amablement, amb un somriure; no violència passiva i ja està. Jo crec que és el que hem estat fent tots aquests anys. Això és molt important, perquè crec que és el que ens dona la força: tenim un projecte absolutament no violent fins al final. En tot cas, la violència la utilitzaran ells, no nosaltres. Mantenir l’alegria; no enfadar-nos amb la gent. Siguin guardacivils, siguin policies, són gent que els envien; la responsabilitat no és directament d’ells, sinó la gent que els envia. No són ni tan sols enemics. Són treballadors i algú els està utilitzant pel darrere. Hem de donar la millor cara que tenim.

Crec que això és el que sorprèn a la gent que ve de fora, perquè és l’aparença que es pretén donar: una imatge de confrontació que aquí no hi és en absolut.

Quines activitats teniu previstes?

Quan ens hi hem posat, hem fet una mica de pica-pica, perquè la gent no havia dinat; hem portat un  projector per passar pel·lícules per als nens; hem fet una activitat de ioga a la tarda; hem portat jocs de taula i ara estem fent un concert de música. Al vespre farem un sopar col·lectiu de carmanyoles, més pel·lícules i una mica de debat. Tenim previst per a les 4-5 h del matí un esmorzar: ja hi ha veïns que ens han dit que portarien un termo amb xocolata. Això i cafè, és clar.

Mirarem a la nit de poder descansar una estona i a les 4, quan arribin els mossos hi haurà algú que els pugui atendre i prou gent a dintre i afora.

I al llarg del dia de demà?

El que hem de procurar és que la gent estigui aquí. Que la gent que vingui a votar, que es quedi afora (deixant que dintre la gent que vingui a votar ho faci sense molèsties) fins que es faci el recompte. Quan s’hagin enviat els resultats, tothom a Plaça Catalunya a celebrar el dia.

Com apoderat, a les 7 h presentarem el document que ens acredita i llavors, vetllar perquè tot es realitzi correctament, de manera democràtica.

Ara hi ha molta il·lusió. Fa uns anys vaig estar al 9N i crec que ara hi ha molta més il·lusió. Tothom és conscient que aquest és un moment històric i que cal aprofitar-ho.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.