Societat
Jesús Mestre
El Banc dels Aliments està preparant les màquines per tenir a punt tota la logística del Gran Recapte d’Aliments 2019, que es farà els dies 22 i 23 de novembre. És una acció important, que ha de coordinar més de 28.000 voluntaris a tot Catalunya i moure uns 4.500 mil quilos d’aliments. Darrere del disseny i coordinació d’aquesta campanya, hi ha Lluís Fatjó-Vilas, executiu jubilat de la multinacional TNS Global, amb qui parlem distesament al seu despatx, a la seu del Banc dels Aliments de la Zona Franca.
Quan es va jubilar, Lluís Fatjó va cercar una activitat amb què seguir fent allò que sempre l’hi ha agradat, coordinar equips humans. I un amic el va portar al Banc dels Aliments, on, des de fa un parell d’anys, n’és el director. S’hi troba molt còmode, amb la feina i amb la gent amb qui col·labora. Les condicions són diferents que a l’empresa privada, ja que al Banc dels Aliments la principal iniciativa solidària ciutadana a Catalunya després de la Marató de TV3, hi treballen principalment persones voluntàries i l’objectiu no és fer diners o augmentar la producció cada any.
Es treballa amb la solidaritat, aconseguir que la gent i les empreses facilitin aliments i fer-los arribar a persones necessitades. Explicat així sembla molt senzill. Però no ho és en absolut. Es necessiten immensos magatzems on portar els aliments, una flota de camions per traslladar-los, molta gent per classificar-los…
La feina del dia a dia
Tot i que el Gran Recapte és el moment en què el Banc dels Aliments es fa més visible, també cal valorar la feina que es fa dia a dia, especialment la gestió amb els aliments frescos que es poden fer malbé en cosa d’hores. Una de les raons de ser del Banc és lluitar contra el malbaratament d’aliments, pràctica que cada dia fem tots: a casa i a les empreses. En aquest sentit, en el Gran Recapte no es recullen productes frescos sinó sobretot els secs, aquells que tenen una caducitat a més llarg termini. Com per exemple els brics de llet, les conserves de peix i verdures, i l’oli. Són aliments fonamentals i cal tenir-ne sempre reserves abundants per poder fer front a qualsevol emergència.
Una de les tasques més delicades és com distribuir de manera eficient tots aquests aliments i que arribin a les persones que realment ho necessiten. Amb aquest propòsit, el Banc dels d’Aliments col·labora amb les entitats d’iniciativa social. Així, per exemple, a Sarrià-Sant Gervasi, són les següents: Grup d’Ajuda Germà Rossend, Caputxins de Sarrià; Rauxa (Galvany); Parròquia de Les Planes; Monestir de Sant Pere de les Puel·les (Sarrià); Parròquia de Santa Joaquima de Vedruna (Farró); Centro Emilia Riquelme (Galvany); Parròquia de Santa Cecília (Putxet); Fundació Pro-Vida (Sarrià); Centre d’Acollida Assís (Sarrià); Fundació Privada Putxet; Parròquia de Santa Maria Reina (Peu del Funicular).
Participació de veïns i entitats
A més, s’intenta buscar la participació activa dels veïns i de les entitats de barri en la recollida. És el que passa al barri de la Bonanova, on, des de fa anys, pel Gran Recapte es coordinen la Parròquia, la Llar de Mossèn Lluís Vidal, Barnavasi (l’associació de comerciants), l’AV de Sant Gervasi de Cassoles i molts veïns. En aquest barri, les principals empreses col·laboradores són Caprabo (Bigai i Moragas), BonÀrea (Bigai), Sorli Discau (passeig de Sant Gervasi), Mercadona (Sant Gervasi de Cassoles) i Jespac (Moragas).
Abans d’acabar la conversa, Lluís Fatjó ens adverteix que aquest darrer any tots els indicadors diuen que la pobresa està creixent de nou. És una emergència de país: cal erradicar la pobresa. I tenir ben en compte que el dret a l’alimentació és un dels drets fonamentals recollits en la Declaració Universal de Drets Humans. El Banc dels Aliments fa una crida per col·laborar amb el Gran Recapte, però també per tenir present que tothom té la necessitat d’alimentar-se cada dia.
