La Torre Bellesguard de Gaudí, aixecada sobre un antic castell medieval construït per Martí l’Humà

Entre els anys 1900 i 1909, Gaudí (1852-1926) es va enfrontar a un nou repte, construir una torre senyorial sobre les ruïnes d’un antic castell medieval construït el 1408, per Martí I, l’Humà, darrer rei d’Aragó de la dinastia catalana del Casal de Barcelona. Una mansió d’esbarjo que deu el seu nom a instàncies del que n’era el seu secretari, el poeta Bernat Metge, qui li va proposar el seu nom, Bellesguard, a causa de les magnífiques vistes de què disposava. Al segle XVII es va refugiar al castell el famós bandoler Serrallonga, de nom Joan Sala Ferrer. Serrallonga va ser penjat i esquarterat. Es creu que part de les seves restes van ser dipositades en aquest castell. El castell va ser parcialment enderrocat durant la guerra dels Segadors. Va ser reconstruït posteriorment per Joan Ferrer Gualbes, anomenat el rector de Bellesguard, per més tard a la Guerra de Successió tornar a ser enderrocat.

Antoni Gaudí, a instàncies del seu amic personal Jaume Figueras, realitza el projecte de la nova construcció que també es va anomenar Casa Figueras. Figueras no va arribar a veure construït l’edifici, en morir abans de la finalització de la construcció. La casa va passar per molts propietaris, i durant la Guerra Civil va ser confiscada i utilitzada com a orfenat. Fins que el 1944, aconsegueix la propietat de la finca el doctor Luis Guilera, un reconegut metge que va instal·lar a la torre una clínica ginecològica. L’any 2013 la família Guilera, i a conseqüència de l’alt cost del manteniment de la finca, va vendre el 2018 la propietat a la companyia Catalana d’Occident.

On l’arquitecte s’expressa d’una forma més personal i original és a les golfes, amb els arcs de maó, d’aspecte fràgil, però que ens torna a demostrar el mestratge de l’arquitecte, en la construcció de l’obra de fàbrica de maó. Tant és així, que durant la seva construcció el seu ajudant Joan Rubió, expressava que encara no entenia com s’aguantava aquesta estructura. Destaca la clàssica creu gaudiniana de quatre braços que reposa sota una torre octogonal i rematada per un pinacle, com a element que caracteritza i dona personalitat al volum general de la casa