Arquitectura
Jaume de Oleza
La torre Bernat i Creus està situada a l’avinguda Tibidabo, número 25, al costat de les magnífiques cases que s’alineen al llarg d’aquest emblemàtic carrer de la zona alta de Barcelona. Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia.
L’empresa va construir dues torres en aquest mateix carrer: una al número 27 (vegeu El Jardí núm. 116), projectada l’any 1905 pel mestre d’obres José Pérez Terraza, i aquesta segona, al número 25. Es tracta de dues torres contigües que Bernat i Creus van aixecar sobre uns terrenys cedits pel doctor Salvador Andreu, promotor de la urbanització del vessant del Tibidabo, cèlebre per les seves pastilles, i president de la societat S.A. Tibidabo. La cessió es va fer per un preu simbòlic, amb la condició que ambdues torres fossin edificades en un termini màxim de dos anys, i que, en vendre-les, s’abonés l’import corresponent dels solars. Manuel Bernat i Joaquim Creus van treballar associats durant sis anys, fins que van dissoldre la societat l’any 1908.
Aquesta torre presenta un volum compacte i una estètica que recorda un castell medieval, resultat del projecte original, que incloïa un coronament piramidal sobre la torre poligonal que articula el conjunt, així com per la textura de les façanes revestides en pedra. La finca destaca per la seva elegància, la seva escalinata principal i les estilitzades columnes amb arcs de mig punt que sostenen la terrassa del pis superior. La torre va ser venuda als anys cinquanta a les Germanes Vetlladores de Sant Josep, les quals van encarregar un projecte de reforma a l’arquitecte Santiago Villalonga, que incloïa l’enderroc del pinacle original. Actualment, és propietat de l’empresa Soho House, que té previst reconvertir-la en un club social d’alt estànding.
Josep Masdéu Puigdemasa (1852–1930) va ser mestre d’obres, nascut a Barcelona. Entre els seus edificis més destacats figuren el mirador de les Cotxeres de Can Girona (1901), la Casa Anita Rodés (1908), Villa Cónsol (1911), la Casa Ramis (1912), Can Sala (1919) i la Casa Julià (1920).
Jaume de Oleza és arquitecte a cwork.cat
