Societat
El Jardí
La Torre de Collserola, entre Vallvidrera i el cim del Tibidabo, ha celebrat aquest dilluns el 30è aniversari de la seva construcció amb un acte presidit pel vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, Jordi Puigneró, on també hi eren els màxims representants de les empreses i institucions que gestionen la infraestructura: Cellnex Telecom, Telefónica, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i l’Àrea Metropolitana deBarcelona (AMB).
Coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, es va impulsar la construcció de la Torre per tal que la ciutat disposés d’una infraestructura moderna i d’avantguarda que aglutinés els serveis de telecomunicacions dispersos fins aleshores a l’àrea metropolitana de la Ciutat Comtal i que alhora tingués capacitat per incorporar les necessitats futures en l’àmbit de les telecomunicacions.
Els paràmetres bàsics del projecte es van definir el 1986, i un any més tard -després de la creació de Torre de Collserola S.A., la societat que en coordinaria la construcció i posterior explotació-, es va convocar un concurs internacional d’idees entre arquitectes de renom que finalment va guanyar Norman Foster amb una idea de torre esbiaixada amb plataformes de gran volada que resultava tota una innovació en les construccions d’altura de l’època. Foster la va definir com “un nou símbol per a la ciutat, una torre constant en el seu lloc i alhora canviant segons el moment i la perspectiva”.
El complex -format per la Torre, un edifici auxiliar i la urbanització exterior– es va inaugurar oficialment el 27 de juny de 1992, passant a ser l’estructura més alta de Catalunya amb 288 metres d’altura, i convertint-se en una icona per a la ciutat i l’àrea metropolitana de Barcelona, gràcies al seu enclavament estratègic al Turó de la Vilana, a la Serra de Collserola.
Torre de Collserola ha esdevingut des d’aleshores un referent per a la transmissió del senyal de ràdio i televisió així com també per a la transmissió de veu i dades, i un enclavament singular tant des del punt de vista tècnic com urbanístic, establint-se en un centre nodal des del qual se supervisa i gestiona una àmplia xarxa de radioenllaços i serveis de connectivitat.
Des de Torre de Collserola es gestiona, entre d’altres, la cobertura audiovisual de Catalunya i es controla la de la resta de l’Estat. També es realitza el control i supervisió de serveis públics, entre els quals destaca la xarxa de comunicacions d’emergència i seguretat de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, així com serveis de control de conques, missatgeria i GEO localització entre altres. En el complex també hi podem trobar un Centre de Processament de Dades.
La Torre disposa de 13 plataformes -en forma de triangle equilàter de costats corbs-, 11 de les quals dedicades als serveis tècnics de telecomunicacions -equipament electrònic a l’interior i antenes i radioenllaços a l’exterior-, la planta 10 és un mirador públic – a 116 metres d’alçada—amb vistes panoràmiques sobre la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i la planta 13 és la coberta.
Tot el complex es gestiona a través de la societat Torre de Collserola SA participada per Cellnex Telecom –que té un dels seus principals centres de control d’infraestructures a nivell europeu dins del complex de la Torre-, el Govern de Catalunya -a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI)- , Telefónica i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
