Arquitectura
Jaume de Oleza
La torre Joan Pujol és un edifici unifamiliar catalogat, obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, construït l’any 1918, és d’estil modernista, situat al passeig de la Bonanova número 64. És dels pocs habitatges unifamiliars que encara es conserven en aquest carrer. L’edifici és de planta gairebé quadrada, i correspon a un habitatge de gran superfície, que consta de planta baixa i dues plantes d’alçària. L’edifici es va construir en dues fases, la primera l’any 1912, i posteriorment l’any 1926, la part oest de l’edifici.
Tot i la senzillesa de la volumetria, posseeix molts detalls ornamentals. És una construcció compacta, amb les obertures de façana disposades d’una forma asimètrica, contrastant amb el volum geomètricament gairebé cúbic. La porta d’entrada situada a la façana del passeig de la Bonanova, disposa d’una cancel·la de ferro forjat, que conjuntament amb la rematada superior realitzada en pedra on s’aprecien dues figures esculpides, dibuixen un detall estètic digne d’esment.
De la mateixa manera, a la planta baixa amb façana al passeig i a la façana lateral, s’observa un conjunt de dues finestres i un altre de tres finestres contigües, on en totes destaquen les seves llindes treballades en pedra. Un detall escultòric, en què es distingeix a cada costat de cada conjunt, dues escultures de dos caps que miren cap a l’exterior, com si vigilessin d’alguna manera les finestres. A la primera planta destaca una tribuna també construïda en pedra, que està rematada per uns pinacles amb motius florals.
És interessant la construcció dels balcons en pedra de forma lleugerament corba, amb motius vegetals, que emmarquen un calat de barrots. Una petita motllura diferencia la planta baixa de la planta primera, i aquesta darrera també es diferencia de la darrera planta, per mediació d’una altra motllura més treballada amb detalls escultòrics.
Un petit sortint de forma ondulant a manera de voladís, aguantat per unes petites mènsules, envolta l’edifici. Un concepte arquitectònic que contribueix a diferenciar la part superior del terrat. Aquesta darrera està revestida amb un trencadís de fons blanc amb franges verticals de color.
L’any 1966 l’arquitecte Víctor F. Morales Mendizábal va projectar el cos del garatge, i el 2016 l’edifici es va reformar recuperant algun detall de la façana.
