La mirada jove
“Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència.
Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme.
I organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força.”
Assemblea Jove de Cassoles
Amb aquestes directrius, aparegudes en el primer número del setmanari L’Ordine Nuovo (1919), el seu fundador, l’escriptor i pensador marxista italià Antonio Gramsci, assenyalava les línies revolucionàries que havia de seguir la classe treballadora del seu país. Gairebé un segle més tard, aquestes instruccions es mantenen com a fites necessàries en el camí per la transformació de la realitat.
Encara que ens sonin abstractes, podem veure que aquesta mena de citacions tenen una traducció concreta en moments polítics tals com els que estem vivint a Catalunya. D’ençà que els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre, una part important de la societat catalana s’ha organitzat col·lectivament en el que coneixem com a Comitès de Defensa del Referèndum -ara, Comitès de Defensa de la República-. Al nostre barri i a la resta del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, el CDR ja es gestava al llarg de l’estiu, però no va ser fins que l’objectiu de garantir la celebració del referèndum s’apropà, que va prendre l’empenta que avui encara conserva.
Amb intel·ligència, l’1-O vam aconseguir obrir els col·legis, protegir les urnes i garantir el transcurs de la votació. Amb entusiasme, vam plantar els nostres cossos davant els antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, aconseguint, a la majoria de punts de votació i malgrat els nombrosos ferits, que l’activitat seguís amb normalitat. Amb força, persones de condicions i creences polítiques diverses, unides per defensar la democràcia i el dret a l’autodeterminació dels pobles, ens vam encarar a l’embat de l’Estat espanyol. I sí, vam vèncer.
Un mes després, la lluita dels CDR no s’ha aturat. Al contrari, hem mantingut el nivell de mobilització i el gruix de participants ha crescut. Som conscients que això va per llarg: amb presos polítics i exiliats, institucions i autogovern intervinguts, més d’un miler de ferits a la memòria, ocupació policial i militar al territori, no acceptem ni acceptarem que la situació es normalitzi. Seguirem organitzant actes, empaperades, mobilitzacions, accions, etc., fins que la República catalana sigui efectivament constituïda i els presos polítics i exiliats tornin a casa. Cap amenaça de l’extrema-dreta -emparada i promoguda per determinats partits polítics amb representació al Districte- ni de les forces d’ocupació ens aturarà.
Visca la República!
