Societat
El Jardí
Ha mort el professor Màrius Foz i Sala (Barcelona 1929-2021), pocs dies abans d’arribar als 91 anys d’edat. Veí del barri de Galvany, ha gaudit d’una llarga trajectòria professional en la què, entre altres responsabilitats i càrrecs, fou cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Can Ruti (1983-1999); catedràtic de medicina de la Universitat de La Laguna (1979) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1980); president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1982-1990, abans ho havia estat de la seva Societat d’Endocrinologia i Nutrició); membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (1985), on va ser vicepresident (1989-1992) i president de la Secció (2000-2008), i membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1993). Havia estat guardonat amb la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic (1989) i amb el Premi Josep Trueta a la recerca científica (1998).
A banda d’aquests mèrits i reconeixements professionals, també se’l recordar pel seu paper clau en la utilització i en el manteniment del català com a llengua científica i, especialment, per la seva dedicació incansable al Diccionari enciclopèdic de medicina (DEM), publicat en primera edició l’any 1990.
Quan el doctor Oriol Casassas (1923-2012), que havia estat el director i l’ànima del DEM, en deixà la responsabilitat, foren en Màrius Foz i en Joaquim Ramis (1928) els encarregats de continuar l’obra i redactar-ne i preparar-ne la segona edició (2000), la qual ha estat objecte després de successives posades al dia, ja en suport digital. Aquesta obra ha proporcionat la base de la terminologia actual en català de les ciències de la salut i de la vida, i ha constituït l’embrió de la feina d’actualització permanent d’aquesta terminologia, a través del projecte DEMCAT. El Dr. Foz ha estat una de les baules que han lligat el treball seminal dels primers congressos de metges de llengua catalana, el del doctor Manuel Corachan (1881-1942) durant el primer terç del segle XX (publicació del Diccionari de medicina, 1936) i la tasca de resistència lingüística a l’entorn del doctor Josep Alsina i Bofill (1904-1993) durant la segona meitat del segle XX (publicació del Vocabulari mèdic de l’Acadèmia, 1975), amb el temps present.
Màrius Foz, com ja ho havien fet els doctors Casassas i Alsina Bofill, va cuidar amb una atenció especial la coordinació institucional, no sempre fàcil, de totes les institucions interessades en la normalització del català científic; entre d’altres, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, la Fundació Enciclopèdia Catalana, el TERMCAT i l’Administració mateixa (a través del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya). Aquest teixit de col·laboració ha fet possible progressivament unificar recursos i esforços en els intents de normalització de la llengua en la xarxa d’atenció sanitària.
Més informació aquí
