Publicitat

Mor Màrius Foz, un metge molt influent

Va estar molt vinculat a l'Institut d'Estudis Catalans i al Diccionari enciclopèdic de medicina

Publicat el 11.2.2021 17:20

Societat 

El Jardí

Ha mort el professor Màrius Foz i Sala (Barcelona 1929-2021), pocs dies abans d’arribar als 91 anys d’edat. Veí del barri de Galvany, ha gaudit d’una llarga trajectòria professional en la què, entre altres responsabilitats i càrrecs, fou cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Can Ruti (1983-1999); catedràtic de medicina de la Universitat de La Laguna (1979) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1980); president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1982-1990, abans ho havia estat de la seva Societat d’Endocrinologia i Nutrició); membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (1985), on va ser vicepresident (1989-1992) i president de la Secció (2000-2008), i membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1993). Havia estat guardonat amb la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic (1989) i amb el Premi Josep Trueta a la recerca científica (1998).

A banda d’aquests mèrits i reconeixements professionals, també se’l recordar pel seu paper clau en la utilització i en el manteniment del català com a llengua científica i, especialment, per la seva dedicació incansable al Diccionari enciclopèdic de medicina (DEM), publicat en primera edició l’any 1990.

Publicitat

Quan el doctor Oriol Casassas (1923-2012), que havia estat el director i l’ànima del DEM, en deixà la responsabilitat, foren en Màrius Foz i en Joaquim Ramis (1928) els encarregats de continuar l’obra i redactar-ne i preparar-ne la segona edició (2000), la qual ha estat objecte després de successives posades al dia, ja en suport digital. Aquesta obra ha proporcionat la base de la terminologia actual en català de les ciències de la salut i de la vida, i ha constituït l’embrió de la feina d’actualització permanent d’aquesta terminologia, a través del projecte DEMCAT. El Dr. Foz ha estat una de les baules que han lligat el treball seminal dels primers congressos de metges de llengua catalana, el del doctor Manuel Corachan (1881-1942) durant el primer terç del segle XX (publicació del Diccionari de medicina, 1936) i la tasca de resistència lingüística a l’entorn del doctor Josep Alsina i Bofill (1904-1993) durant la segona meitat del segle XX (publicació del Vocabulari mèdic de l’Acadèmia, 1975), amb el temps present.

Màrius Foz, com ja ho havien fet els doctors Casassas i Alsina Bofill, va cuidar amb una atenció especial la coordinació institucional, no sempre fàcil, de totes les institucions interessades en la normalització del català científic; entre d’altres, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, la Fundació Enciclopèdia Catalana, el TERMCAT i l’Administració mateixa (a través del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya). Aquest teixit de col·laboració ha fet possible progressivament unificar recursos i esforços en els intents de normalització de la llengua en la xarxa d’atenció sanitària.

Més informació aquí

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

La família de Montserrat Caballé, amb un desnonament pendent, aconsegueix aturar-lo per situació de vulnerabilitat

El jutjat suspèn el desnonament durant quatre mesos per permetre la intervenció de les administracions, davant els impagaments acumulats i la manca d’alternativa residencial del germà de la soprano
spot_img

Mor el poeta sarrianenc Frederic Bou

Autor de diferents llibres de poesia i narracions biogràfiques, com ara la Història de Sarrià en vers, era un incansable difusor de la cultura catalana i sarrianenca

Quan la política serveix per resoldre problemes: unanimitat per les Planes

"La incertesa urbanística no és un problema tècnic neutre; és un desgast emocional diari", una reflexió de Núria Satorra sobre l’acord unànime per desbloquejar la situació urbanística de Les Planes i situar el veïnat al centre de l’acció política

La Torre Avenir de la finca Muñoz Ramonet serà la nova seu de l’Acadèmia del Cinema Català

Les obres de rehabilitació, que costaran 2,8 milions d'euros, estan previstes a partir del setembre de 2026; l'acord s'inscriu en el procés de redefinició dels usos del conjunt de la finca perquè sigui un espai cultural de projecció nacional

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí