Notícies de Sant Gervasi
Juanjo Compairé
©Juanjo Compairé
El Festival 48H Open House va permetre visitar al llarg de 2 dies (21 i 22 d’octubre) un seguit de més de 200 edificis, la major part dels quals durant la resta de l’any resten inaccessibles al gran públic. L’edició d’enguany d’aquest Festival d’Arquitectura s’ha estès no tan sols a la ciutat de Barcelona, sinó també a Santa Coloma de Gramenet, Vilassar, Sant Joan Despí, Badalona i L’Hospitalet de Llobregat, gràcies a la col·laboració de més de 700 persones voluntàries.
Pel que fa a la nostra ciutat, i centrant-nos tan sols en els edificis de Sant Gervasi, Putxet i El Farró, els edificis visitables han estat els següents:
- La casa Muley Afid (consolat de Mèxic), al Passeig de la Bonanova,
- La casa Pérez Samanillo (“Círculo Ecuestre”),
- L’edifici David del carrer Aribau,
- L’escola Súnion,
- El restaurant Hisop,
- La torre Bellesguard,
- La Vil·la Urània,
- El dipòsit del Rei Martí,
- La residència Mare Güell,
- L’edifici Mas i Miquel.
A més de la torre Bellesguard i la Vil·la Urània, de les quals ja hem fet esment anteriorment a la nostra revista, hem volgut visitar aquestes tres darreres “perles”.
Dipòsit del Rei Martí
(Bellesguard, 14)
Era un antic dipòsit d’aigües pluvials soterrat construït a finals del segle XIX i destinat a servir les necessitats de la veïna torre Bellesguard. Va ser trobar casualment i ha estat rehabilitat pel despatx d’arquitectura Archikubik. La intervenció (acabada el 2015) ha consistit sobretot en treure la vegetació que es trobava sobre el propi dipòsit (que serà substituïda per vegetació menys pesant), dessecar l’interior i aïllar-lo acústicament i de la humitat. La il·luminació pretén sobretot ressaltar l’estructura de l’edifici, format per un bosc de pilastres i una coberta de voltes de canó que deixen un espai molt ric visualment que ens acosta a altres edificis religiosos o altres dipòsits (com ara el dipòsit d’aigües del campus de la Ciutadella de la UPF, d’una mida incomparablement major).
Per mantenir a ratlla la humitat, el dipòsit ha de comptar amb una enorme sala annexa dedicada a la ventilació. D’altra banda, l’acústica original del lloc era molt especial: l’eco d’un soroll podria estar ressonant al llarg d’un minut! Llavors la intervenció ha consistit en revestir les parets de plaques de fusta que esmorteeixen el so.
L’edifici encara no està decidit a quina funció serà destinat. Potser lligada a la veïna torre Bellesguard? De moment, el seu escàs ús (alguna presentació de llibre, lliurament de premis o algun escadusser concert,…) no sembla justificar l’enorme despesa de manteniment que requereix. Tot i així, sens dubte l’espai interior és màgic i atrapa el visitant de seguida. Esperem que el Districte prengui una decisió al més aviat possible que ens el faci gaudir de manera més sovintejada.
Residència Mare Güell
(Esperança, 5-7)
Aquest edifici és potser el cas contrari a l’anterior. Es tracta d’una intervenció (2016) molt curosa sobre un edifici que ja era tot un premi FAD de 1967, l’estructura i forma externa del qual calia preservar. L’arquitecta M. Àngels Negre ha rebut al seu torn un premi d’excel·lència energètica, perquè ha modernitzat l’edifici acomodant-lo a les necessitats de les noies estudiants d’avui dia, però intentant minimitzar la despesa d’energia que abans era desmesurada. Aquest aïllament bioclimàtic s’aconsegueix combinant materials moderns i d’altres tradicionals com ara la vegetació, la ceràmica de La Bisbal o un ús renovat de les persianes tradicionals. S’han eliminat les barreres arquitectòniques. S’hi suma un tractament reductor dels sorolls, molt adient en un edifici destinat en part a convent religiós i en part a residència d’universitàries.
Edifici Mas de Miquel
(Diagonal, 520).
La nostra tercera perla és aquest edifici d’habitatges i oficines, obra de Domènech Sugranyes per als marquesos de la Pobla de Claramunt (les lletres PC gravades a les dues entrades –la de la Diagonal i la del carrer Tuset- ens ho recorden). Va ser la primera casa feta amb formigó a la ciutat. Construïda entre els anys 1923 i 1929, la podem situar dintre del noucentisme, però encara amb elements modernistes. Situada al rovell d’ou de la ciutat, roman amagada de la gent barcelonina. Paga la pena sobretot el seu magnífic pati oval, coronat per una cúpula de vidre policromat. Al pati donen els habitatges (3 per planta, d’una superfície cada un d’uns 300m2). Cada una de les set plantes compta amb un passadís també oval ritmat amb columnes, estàtues humanes i fruites de pedra que simbolitzen l’abundància. Llàstima que la visita hagi estat reduïda a la planta baixa i no hàgim pogut passejar per alguns dels pisos superiors ni gaudir de la magnífica vista que hom deu albirar des de les dues torretes situades al damunt de tot, en altres temps dedicades a estendre la roba.
He pogut compartir les llargues cues per visitar aquesta casa, senyal de l’expectació desvetllada. Sens dubte, una expectació del tot merescuda. La nostra ciutat vista des del Tibidabo té forma de petxina i amaga perles com aquestes i tantes altres. Per poder admirar-les haurem potser d’esperar fins a la pròxima edició de l’Open House. Ens ho anotem a l’agenda.
