Notícies del barri
Mònica Llobet
Sempre s’ha dit que per obtenir res cal posar-hi els mitjans necessaris. Això es podria extrapolar al model de ciutat que ens diuen els polítics de torn, que cal exportar de Barcelona. La volen sostenible, i una de les potes en què es recolza la sostenibilitat és l’ecologia.
Una idea enlluernadora darrere la qual s’amaga una gran contradicció: sembla ser que els barris del Farró, Galvany i el Turó Parc encara que administrativament pertanyen al districte de Sarrià-Sant Gervasi no estan circumscrits a la ciutat. Allà, els veïns fa un munt d’anys que demanen un servei inexistent i més que necessari ja que els permetria accedir a equipaments tan bàsics com el CAP, les escoles, l’hospital Plató, el mercat de Galvany, els centres cívics i casals de gent gran de Can Castelló, la Casa Sagnier o Vil·la Urània i, en el futur, Can Farré.
Disposem de dades concretes sobre la mitjana diària de dos dels col·lectius més vulnerables que pugen al CAP Adrià, i que acostumen a anar acompanyats. Deplorable: 138 persones majors de 65 anys, i l’àrea de pediatria la visiten 34 criatures.
És objectiu dir que un transport comunitari, no només beneficiaria als residents sinó també a totes aquelles persones que venen a treballar a la zona des d’altres punts de la ciutat o de més enllà. A més l’emissió d’anhídrid carbònic minvaria de manera important i interessant.
Important pel que fa a quantitat, fet fàcilment mesurable amb un aparell. Interessant, perquè al reduir-se el grau de contaminació de l’aire, la qualitat de vida dels ciutadans milloraria. Hi hauria menys: visites a cal metge, ingressos hospitalaris i despesa en medicaments. De retruc, l’estalvi en Sanitat es podria revertir en prevenir d’altres problemes.
Aleshores es pot asseverar que, d’una banda no manca pas voluntat ciutadana com ho demostra que quatre associacions de tres barris diferents ara faran camí de bracet i d’altra, que els polítics s’haurien de fer conscients que només són gestors temporals d’uns recursos que els són aliens però sobre els quals se’ls reclama una gestió eficient.
Ara bé… tanta roba, tan poc sabó i tan neta que la volen!!!
