Publicitat
spot_img

Un pla per impulsar la Bonanova

"És hora de revitalitzar Sant Gervasi-la Bonanova i retornar-li l’esplendor que mereix", escriu Montse Cantín (Junts)

Publicat el 2.11.2024 13:20

Opinió política

Montse Cantín, Junts

Sant Gervasi-Bonanova, un barri amb una rica història i un potencial immens, necessita urgentment un pla de mandat que respongui a les seves necessitats actuals i futures. Des de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona, demanem que aquest pla sigui acceptat i, sobretot, executat amb determinació.

Permetin-me fer un recorregut per la història de La Bonanova. De la Barcelona modernista, fora muralles, a la Bonanova d’avui han passat 100 anys, i el barri s’ha transformat molt. Originalment, era una vila on es van construir grans cases modernistes per als estiuejants de la Barcelona emmurallada. Aquestes grans cases van deixar pas, 40 anys després, a seus empresarials i de salut, i a noves escoles laiques de línia pedagògica moderna, liberal i catalanista. La Bonanova, sent un barri amb història de vila, era en aquell moment nou i jove al mateix temps; en són testimoni els edificis d’alguns carrers com ara Mandri.

Publicitat

Als anys vuitanta i noranta, arriben les noves infraestructures. La Barcelona olímpica amb la ronda del Mig, els Túnels de Vallvidrera i la ronda de Dalt, al nord de la ciutat. Però 20 anys més tard, als 2000, la Bonanova és bàsicament un barri d’entrada i sortida de Barcelona, on s’acumula una densitat viària per la qual no ha estat preparada. Com en altres barris de Barcelona, aquí les transformacions per la ciutat no han sabut cuidar els detalls.

“Com en altres barris de Barcelona, aquí les transformacions per la ciutat no han sabut cuidar els detalls”

Mirant de posar-hi algunes solucions, amb l’alcalde Xavier Trias arriba la remodelació de Balmes i General Mitre, i es plantegen nous projectes per repensar la Bonanova fent visible la història de l’antiga vila. Però amb els governs d’Ada Colau i Jaume Collboni tot queda aturat. Aquells veïns joves dels cinquanta s’han fet molt grans; i els joves d’ara marxen a altres barris i ciutats més assequibles. El barri amable va desapareixent.

Avui, el 2024, el panorama és desolador. A pesar del dinamisme quasi frenètic d’empreses, escoles, universitats i centres de salut, seguim amb la mínima inversió pública i el barri ha col·lapsat sense cap esforç econòmic ni aspiracional. La mobilitat és un caos: s’espera amb infinita paciència la Línia 9, que els ha servit d’excusa per anar passant sense fer res. L’espai públic està malmès i els parcs, abandonats.

“No hi ha un compromís seriós amb Sant Gervasi de Cassoles i la plaça Frederic Soler; o amb l’Avinguda Tibidabo i el Tramvia Blau”

No hi ha un compromís seriós amb Sant Gervasi de Cassoles i la plaça Frederic Soler; o amb l’Avinguda Tibidabo i el Tramvia Blau. Cap solució innovadora sobre la taula pel que fa a la gran qüestió que és la mobilitat escolar o per fer compatible l’ús de les motocicletes amb l’alliberament d’espai pels vianants. El Govern dels socialistes no sembla tenir cap idea per adequar els espais públics a la nova realitat.

La Bonanova necessita urgentment un pla de mandat pel barri, amb pressupost i calendari, que expliqui què poden esperar els veïns del seu govern. És hora de revitalitzar la Bonanova i retornar-li l’esplendor que mereix.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Més de 10.000 captures de vespa asiàtica en un any: el balanç d’un projecte amb resultats exitosos a Collserola

Un projecte comunitari, amb suport científic i voluntariat format, ha aconseguit reduir de manera significativa la presència d'aquests insectes, generant un benefici net per la diversitat global del ecosistema

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta
spot_img

Més de 10.000 captures de vespa asiàtica en un any: el balanç d’un projecte amb resultats exitosos a Collserola

Un projecte comunitari, amb suport científic i voluntariat format, ha aconseguit reduir de manera significativa la presència d'aquests insectes, generant un benefici net per la diversitat global del ecosistema

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí