Una casa de nines al costat del parc

Arquitectura a Sant Gervasi / opinió

Jaume de Oleza

Al barri del Putxet, al carrer de la República Argentina, es troben els jardins Mercè Rodoreda, una de les escriptores més influents en llengua catalana de l’època. Uns jardins que es van inaugurar l’any 2008 per commemorar el centenari del naixement de l’escriptora. Tenen una topografia amb alguns desnivells, que li donen juntament amb una frondosa vegetació, una atmosfera especial i singular. Contenen espècies típicament mediterrànies com alzines, pins, ametllers etc. i també, més d’una varietat de flors i plantes, les preferides de l’escriptora, que com a amant de les mateixes, estan molt presents en la seva obra.

Al seu costat se situen els jardins de Portolà, ubicats al pati interior de l’illa contigua. Un pati que en el seu dia pertanyia a una antiga mansió modernista, Vil·la Matilde, construïda a principis de segle. Unes terres de cultiu que cap a finals del segle XIX van passar a ser propietat de Casimir de Gomis i la seva dona Rosa de Portolà, aquesta última va ser la que va donar el nom al carrer on se situen aquests jardins.

Aquesta vila va ser restaurada juntament amb els seus jardins l’any 2009 i representa un exemple més de l’arquitectura modernista que hi ha al nostre districte. Una construcció sense excessius detalls decoratius en les seves façanes, però d’una gran solidesa en la composició. És interessant destacar el remat de la coberta del cos més alt, passant les seves parets de façana a formar un aleró d’una manera molt original i espectacular. La tradició de la simbologia floral que de vegades s’utilitzava en l’arquitectura modernista, es pot observar sintetitzada en aquesta vila gràcies al coronament superior de l’edifici. Un concepte compositiu que busca el cel d’una manera amable i orgànica.

Just davant dels jardins ens trobem amb una casa de nines. Cal tenir present que en ocasions moltes famílies construïen en els jardins de les seves cases unes petites casetes de nines per a la diversió i entreteniment dels seus petits. I aquest és el cas d’aquesta cuidada casa de nines amb les seves façanes en trencadís ceràmic i les seves cobertes a quatre aigües. És una petita joia arquitectònica que representa el que era en aquell temps la burgesia catalana. La caseta de mida considerable que no es pot visitar però on poden admirar els seus exteriors. Una caseta de nines que arrela amb la tradició anglosaxona en la qual els grans arquitectes anglesos de l’època construïen diminutes casetes per a les famílies adinerades.

En definitiva, uns jardins romàntics on podrem gaudir de les ombres d’una pèrgola vegetal i una delicada font que presideix l’espai. Una atmosfera que respira la intimitat d’estar protegit de la nostra Barcelona frenètica. Un lloc de recolliment on poder estar apartat i assegut en un banc de trencadís per aïllar-nos i poder tenir la tranquil·litat que és difícil de trobar en uns jardins urbans.

Jaume de Oleza és arquitecte, www.controller.cat