Dissabte 20, abril 2024
13.6 C
Sant Gervasi
13.6 C
Sarrià
Publicitat

Una casa per a un sultà

La casa Muley-Afid situada al Passeig de la Bonanova 55 la va fer construir el sultà del Marroc Muley-Afid. Un sultà que com a conseqüència de la inestabilitat política del seu país, va haver d'exiliar-se

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Arquitectura 

Jaume de Oleza

La casa Muley-Afid situada al Passeig de la Bonanova 55, va ser en el seu moment un habitatge unifamiliar d’estil modernista construït allà el 1914 per Josep Puig i Cadafalch, un arquitecte de reconegut prestigi, autor de moltes de les grans obres d’arquitectura de la Barcelona de llavors. L’habitatge el va fer construir el sultà del Marroc Muley-Afid. Un sultà nascut el 1863, que, com a conseqüència de la inestabilitat política del seu país, va haver d’exiliar-se després de l’ocupació francesa del protectorat del Marroc. Exiliat a Barcelona, es va instal·lar en primer lloc a l’hotel Orient, un dels hotels amb més solera i dels més coneguts del seu temps, per anys més tard establir el seu domicili en aquesta casa acabada de construir. El seu exili en aquesta casa de Barcelona només va durar dos anys, per després continuar el seu desterrament a França. Un personatge amb una vida social molt destacada a la Barcelona d’aquell temps i sembla ser, amb una relació sentimental amb una de les artistes molt conegudes de l’època. La casa va canviar de propietari i va estar deshabitada passant per diferents avatars, i actualment és la seu del Consolat General de Mèxic a Barcelona.

Publicitat

L’habitatge és una bonica construcció de planta baixa i planta primera, té un petit jardí que és la resta d’un de més gran que es va dividir i segregar per a la construcció d’un edifici d’habitatges. Té unes terrasses i miradors que li donen la  seva volumetria, un caràcter especial i diferenciador. Una torre sobresurt del conjunt amb forma de pinacle punxegut, revestida en la seva coberta amb ceràmica vidriada de color verd, que li dona aquesta atmosfera de casa amb certa aparença de misteri. La tribuna, sustentada per columnes salomòniques de maó, juntament amb els esgrafiats de les finestres, configuren un conjunt harmoniós i complex. L’any 1924 el seu nou propietari Josep Serra, va encarregar a l’arquitecte Josep Domènech i Mansana, fill del conegut arquitecte Domènech i Muntaner, la reforma de l’habitatge, decorant el seu interior i fent la construcció del romàntic quiosc del jardí, entre altres reformes. La casa, més endavant – l’any 2002 -, va ser rehabilitada pels arquitectes Joan Pere Ravetllat i Carme Ribas. En el seu interior té uns frescos, dels quals no hi ha un acord sobre la seva autoria. Alguns autors els atribueixen a Joan Junceda i altres a Torné Esquius. Una casa amb aire de casa encantada, i que contribueix a fer més gran i enaltir el catàleg de l’arquitectura modernista de la nostra ciutat.

Publicitat

Jaume de Oleza és arquitecte. www.controller.cat

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí