Arts i Lletres
Maria Antònia Font
El passat 20 de setembre l’Ateneu Barcelonès va acollir la conferència «El 1918 de J. V. Foix, cent anys d’una data decisiva». Els convidats van ser Antoni Martí Monterde, professor de Filologia Romànica (UB); Enric Bou, professor de literatura catalana a Venècia, i Lluís Quintana, professor de Filologia Catalana (UAB). Moderava Joan Safont, periodista especialitzat en la Primera Guerra Mundial i ponent de la Secció de Llengua i Literatura de l’Ateneu.
Foix va néixer el 1893, quan es consolidava la Renaixença i sorgia el Modernisme. Es va formar a l’època del Glossari d’Eugeni d’Ors però la seva obra no és deutora en absolut del noucentisme. Ben altrament dit, la producció de Foix té punts de contacte amb les avantguardes, sobretot amb el surrealisme i el dadaisme, així com també amb Ausiàs March. Per tant, podem dir que sintetitza la tradició i l’actualitat, i que ho fa d’una manera molt personal. I és que Foix es considerava un ‘investigador en poesia’, de manera semblant a Llull quan feia filosofia.
El Diari 1918, obra de Foix, publicat el 1956 a petició de Joaquim Molas, havia de consistir inicialment en 365 textos de prosa poètica, un per a cada dia de l’any, però al final en va incloure 203.
Una curiositat que agradarà a molts lectors és que Foix va conèixer un poeta que des del 1980 dona nom a la plaça on desemboca l’estació del Putxet. Ens referim a Joaquim Folguera, que va néixer el mateix any que J. V. Foix. La seva obra està dispersa i és d’accés difícil: a les biblioteques públiques no n’hi ha cap exemplar en préstec