Gent Gran
Claudia Aineto
Tots coneixem les emocions bàsiques de l’ésser humà: fàstic, tristesa, sorpresa, alegria, ràbia… Són emocions que persisteixen al llarg de tota la nostra vida, i sovint apareixen inesperadament, mentre que d’altres són previsibles. El que és segur és que tots les experimentem en algun moment o altre, a qualsevol edat, indiferentment del sexe, origen o classe social. Tot i que amb el pas del temps anem evolucionant com a persones, seguim experimentant unes emocions que ens acompanyen al llarg de la vida.
Les persones que pateixen algun tipus de malaltia neurodegenerativa, com una demència, també tenen aquestes emocions, que poden convertir-se de manera conscient o inconscient en una eina molt útil en el futur davant un deteriorament cognitiu. Quan ja no ens queden les paraules, quan ja no sabem com expressar-nos, quan ja no podem o sabem verbalitzar allò que volem dir, utilitzem el llenguatge no verbal.
Com tots sabem, el llenguatge no verbal és aquell mitjà de comunicació on hi ha absència de paraules i que a vegades comunica millor i amb més intensitat allò que volem expressar. Les persones que pateixen algun tipus de demència fan gran ús d’aquest mitjà de comunicació: concretament, utilitzen el llenguatge no verbal de les emocions.
És aquell llenguatge que tots entenem, sabem expressar, és directe i ens fa connectar amb la persona que tenim al davant. Ningú ens ensenya el llenguatge de les emocions, però tots l’entenem de manera innata, per aquest motiu és irreemplaçable. És aquell recurs que té la persona i que mai es veurà afectat en aquest tipus de malalties, inclús en estadis molt avançats de demències, la capacitat d’expressar emocions d’alguna manera o altra sempre hi és i s’acaba convertint en un mitjà de comunicació molt important quan el llenguatge verbal es va distorsionant. Un somriure que pot expressar alegria o satisfacció, una llàgrima que pot expressar tristesa, un gest que pot mostrar sorpresa o preocupació. Hi ha mil maneres de comunicar-nos sense paraules, i en aquests casos hem de tenir en compte la importància que pren un gest i l’afecte que podem rebre i donar.
El llenguatge de les emocions crea vincles i intenses històries entre persones que no s’expliquen amb paraules. Pot ser molt útil davant trastorns del llenguatge o inclús vers el mutisme, ens pots ajudar a saber com se sent la persona, a empatitzar i a transmetre com ens sentim nosaltres. Perquè finalment, tal com tots sabem: «Una imatge val més que mil paraules».
Claudia Aineto és psicòloga del Centre de Dia i Unitat de Memporia de la Fundació Uszheimer
