Salut
Andrea Pérez
Actualment, no existeix una xarxa específica dirigida a persones afectades per malalties neurodegeneratives. No obstant, existeix la Llei 39/2006, del 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD, 2006), creada per fer front als reptes de la política social en l’atenció de les necessitats d’aquelles persones que requereixen de suport per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària. Aquesta llei ha creat un sistema de prestacions amb l’objectiu d’oferir atenció per millorar la qualitat de vida. Per tant, pretén facilitar la vida autònoma dins de l’entorn natural el màxim de temps possible, i alhora proporcionar un tracte digne en tots els àmbits de la persona (personal, familiar i social). El sistema compta amb dues tipologies de prestacions: catàleg de serveis i prestacions econòmiques.
El catàleg de serveis inclou cinc recursos:
- Serveis de prevenció de les situacions de dependència i promoció a l’autonomia. Ofereixen actuacions de promoció per a una vida saludable i programes preventius específics.
- Serveis de Teleassistència. Poden ser un servei independent o complementari de comunicació, i informen amb resposta immediata per a situacions d’emergència, inseguretat, soledat o aïllament.
- Serveis d’ajuda i suport a domicili. Fan actuacions dins el propi domicili de la persona per atendre les necessitats bàsiques de la vida diària, com poden ser les necessitats de la llar i les cures personals.
- Serveis de Centre de dia. Ofereixen una atenció integral i biopsicosocial per millorar el nivell d’autonomia o mantenir-lo, i alhora ofereixen suport a les famílies cuidadores. Un exemple d’aquest recurs és la nostra Fundació Uszheimer, on s’ofereix aquest servei.
- Serveis d’Atenció Residencial. Poden ser permanents (quan la residència es converteix en la convivència habitual) o temporals (convalescència o períodes de descans en estades RESPIR)
Aquest sistema també ofereix prestacions econòmiques de caràcter personal i periòdic en funció del grau de dependència i de la capacitat econòmica de la persona vinculada a l’adquisició d’un servei. Hi ha tres tipus de prestacions: prestació econòmica vinculada al servei, com pot ser un centre de dia o un centre residencial; prestació econòmica per a persones cuidadores en l’entorn familiar i suport a cuidadors no professionals, en què la persona ha de tenir una relació de consanguinitat fins a tercer grau de parentiu i conviure en el domicili. I per últim, la prestació econòmica d’assistència personal, amb la finalitat de contribuir a la contractació d’assistència personal.
És important conèixer els recursos socials de caràcter públic als quals tenim accés, per millorar la qualitat de vida de les persones que estimem i cuidem; i alhora, tenir un suport per a nosaltres.
Andrea Pérez és treballadora social de la Fundació Ushzeimer
