Arts i lletres
Jesús Mestre Campi
Es pot gaudir al Teatre Nacional de Catalunya de l’obra La senyora Florentina i el seu amor Homer, una comèdia de costums escrita per Mercè Rodoreda l’any 1973 i, per tant, quan acabava de tornar de l’exili. L’obra no es va publicar fins vint anys més tard, i Mario Gas fou l’encarregat d’estrenar la peça al Teatre Romea, l’octubre de 1993. Comptà amb l’actriu Rosa Novell en el paper de protagonista, que va fer una interpretació memorable de la Florentina. Gairebé vint-i-cinc anys després, Sergi Belbel proposa un gran muntatge al Teatre Nacional, amb un espectacular repartiment de grans actrius encapçalades per Mercè Sampietro.
La senyora Florentina (Mercè Sampietro), dona burgesa, professora de piano, propietària d’un gran immoble al barri de Sant Gervasi de principis del segle XX i que, malgrat dur una vida relaxada i tranquil·la, amaga una gran recança, una profunda malenconia per no haver pogut tenir una vida afectiva més «convencional». Amistançada del «senyor Homer» (Toni Sevilla) durant gairebé trenta anys, assistirem al seu daltabaix emocional i finalment catàrtic, ajudada en tot moment per un cor de veïnes i amigues que la protegeixen.
La casa de la Florentina té un jardí ple de flors i és, segons Homer, “la pau a la terra”. Les seves amigues, la Perpètua (Margarida Minguillón), la Júlia (Teresa Urroz) i la Zoila (Carme Callol), mostren tot un seguit de situacions diverses, totes elles vinculades amb condicions de les dones (vídues, casades, separades…), que en clau d’humor també impliquen una crítica social. Irrupció de la Zerafina (Elisabet Casanovas), la criada que ve del poble, és com una ventada que remou aquest món tant aparentment tranquil i estàtic.
El desenllaç de La senyora Florentina… proposa una lectura ideològica: la identificació de l’espectador envers Florentina fa que la redempció d’Homer sigui fictícia als nostres ulls, mentre que és ella, la que ha viscut tant de temps en pecat, qui es converteix en objecte de la nostra admiració i simpatia. La modernitat d’aquest plantejament és la imperfecció de la nostra heroïna, legítima en tant que el veritable amor transcendeix les convencions socials.
Rodoreda, excel·lent coneixedora de la burgesia de Sant Gervasi, de les seves torres i jardins, i de la condició de la dona, proposa una comèdia costumista on tot no és el que sembla. Cal destacar el paper magnífic d’Elisabet Casanovas.
Es podrà veure, al Teatre Nacional de Catalunya, fins al dia 2 d’abril
