Opinió
Jaume Llansó, president de Collserola Paisatge Viu
Els darrers tres anys han plogut a Collserola 763 litres d’aigua. 315 litres el 2021, 289 litres el 2022 i 159 fins al dia d’avui el 2023, quan la pluviometria mitjana són 600 litres anuals. Estem amb pluges semidesèrtiques, que es considera per sota els 400 litres anuals. Conseqüència directa i palpable del canvi climàtic al nostre país, i en concret a la Serra de Collserola, a part de les temperatures, que aguditzen la necessitat urgent de la gestió que caldrà fer els pròxims anys. Si no en fem, perdrem la Serra i aquest pulmó verd que tant apreciem, que és un pulmó per a la meitat de la població de Catalunya.
Amb tot volem exposar algunes consideracions al respecte:
- Cal gestió. O gestió, o gestió. No entra en el debat raonable oposar-se al fet que cal gestió. Hi ha consens entre les diferents disciplines tant per part de cossos professionals com bombers i agents rurals i altres especialitats tècniques com enginyers forestals, ambientòlegs… Marc Castellnou, cap del GRAF de Catalunya, cos de bombers especialitzat i que té reconegut prestigi internacional, ho diu ben clar, o gestiones, toques i sacrifiques una part, o et quedaràs sense res. Entendre aquesta reflexió de fons és clau. Ja ens agradaria respectar la natura tal com és, però avui, en el context d’emergència climàtica que patim, cal actuar, gestionar i introduir canvis. En el cas contrari, si no el gestionem, serà el foc qui ho farà de forma abrupta amb grans danys i pèrdues de biodiversitat, i de vides humanes. Oposar-se a actuacions i deixar que la natura faci és negar el canvi climàtic, negar que hi ha un problema gran que cal afrontar.
- Cal pressupost. Tota gestió necessita un pressupost que no existeix avui dia. S’han aprovat diversos plans els darrers anys -PEPNat, PPP- respecte a Collserola que haurien de comportar un augment molt significatiu del pressupost. Actualment, la maquinària administrativa es menja el pressupost del Parc, que no té marge d’execució. Si això ha de continuar així, caldria revisar l’existència del mateix consorci amb què puguin destinar-se 7 milions d’euros a gestió forestal sobre el territori o que l’estructura justifica que aporta com a mínim el doble de recursos que dels seus costos de funcionament. El Parc de Collserola, que va arribar a tenir anys 2008-2009 pressupostos 11-12 milions, actualment amb els increments de cost de la vida i necessitat davant l’emergència climàtica hauria de tenir un pressupost estimat entre 15 i 20 milions. Mantenir la situació actual porta a l’atzucac que el Parc ni fa ni deixa fer.
- Cal visió. Cal adaptar els paisatges i territoris a la situació actual. L’actual massa boscosa contínua a molts llocs del país és un error. Ens cal mosaic agroforestal que donava discontinuïtat de forma natural. Recuperar aquesta visió, on les cremes de tota la vida a l’hivern de la pagesia i les cremes tècniques del cos de Bombers han de ser dinàmiques freqüents. Cal actuar per preparar el territori a grans incendis i fer-los més resilients a aquest per a quan aquest arribi, i que tingui el mínim impacte a la Serra i en els nombrosos barris de muntanya existents als nou municipis que formen part del Parc de Collserola. Començar a actuar ja per entre 1 i 5 anys sortir de la situació límit a la qual estem de fa anys. No fer res és un risc enorme i amb responsabilitats a qui pertoca on la ciutadania és exigent amb demandes.
- Calen actuacions urgents:
1. Actuacions de gestió forestal significatives amb tota la peça de la Serra de Collserola. El Parc amb més de 8.000 hectàrees i amb una necessitat per generar un paisatge resilient que s’estima en un 10% del territori a protegir. Ens reclama una actuació urgent a més de 800 ha. Aquesta actuació amb 3,2 milions d’euros seria suficient. Aquest pressupost entenem que el poden assumir perfectament les tres principals administracions que aporten al Consorci del Parc que són la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació.
2. Justament, per protegir la Serra i la població que viu als barris de muntanya, cal un compliment de la normativa a tenir executades les franges de seguretat de forma anual i ben fetes. No podem seguir amb la inacció i l’incompliment d’aquestes, per seguretat per a tothom. Els bombers GRAF justament expliquen que per protegir les vides i cases davant un gran incendi, les seves actuacions aniran focalitzades aquí i que no podrien atendre la preservació de la Serra. Quanta més prevenció passiva fem en aquest camp, estem assegurant de forma clara la Serra de Collserola.
3. Tenir aprovats, desplegats i amb simulacres els PAU -plans d’autoprotecció- i protocols per, en cas d’incendi tenir unes pautes coordinades d’actuació i comportament de la població. Aquesta mancança és greu tenint present la situació de col·lapse que es pot generar amb un gran incendi al mig d’una àrea geogràfica on viuen quatre milions de persones i on la població afectada són 160.000. Cal recordar que els incendis de gran violència creen nuclis secundaris a un quilòmetre de distància com s’ha pogut veure en incendis recents a les Terres de l’Ebre.
Amb tot, cal actuar ja!
