Política
Carme Rocamora
“Creiem que és una disminució de la democràcia participativa. Demanem que es reconsideri aquesta decisió. Han estat 40 anys que els veïns han pogut intervenir abans del Consell Plenari, i aquesta és una Audiència Pública important, perquè hi ha la presència de tots vosaltres (regidors i consellers)”. Així començava el primer Consell Plenari de Sarrià – Sant Gervasi d’aquest mandat –el passat 22 d’octubre–, amb les paraules pronunciades per José Luis Lorente, de l’AV del Rectoret. Era d’esperar una protesta així, atès que la Junta de Portaveus de Sarrià – Sant Gervasi ha decidit suprimir l’Audiència Pública prèvia al Consell Plenari després de més de 40 anys de funcionament, en una decisió sense previ avís als veïns, acostumats a aquesta sessió participativa.
L’equip de Govern de BComú i el PSC-Units van defensar que ha estat una decisió presa per potenciar la conciliació laboral i familiar, atès que habitualment els dies en què hi havia Audiència Pública i Consell Plenari es podien allargar fins a cinc hores, és a dir, fins a les 12 de la nit—. Davant d’aquesta explicació, des de la bancada on hi havia els veïns, es van sentir queixes cap als polítics: “Us paguen per ser-hi!”. Certament, a cada Consell Plenari, duri més o menys hores, els consellers que no tenen dedicació exclusiva cobren uns 500 euros per sessió. En aquesta ocasió, doncs, com que es va convocar un Consell Plenari extraordinari per aprovar decrets d’alcaldia, i un d’ordinari, aquests consellers van cobrar aproximadament uns 1.000 euros bruts per les tres hores que es va allargar la sessió.
Els veïns van retreure la supressió amb el crit: “Us paguen per ser-hi!”
Malgrat tot i veient les protestes dels veïns, la regidora presidenta, Eva Parera, no va voler ser contundent i els va deixar intervenir breument perquè poguessin expressar la seva disconformitat, sense l’aprovació del regidor del districte, Albert Batlle, que en veu baixa li va dir que els veïns no poden parlar.
Només JxCat va votar en contra de la supressió
Parera va dir que la decisió es va prendre a la Junta de Portaveus, i que ja hi ha una Audiència Pública cada dos mesos i altres canals de participació, com són els consells de barri: “Hi ha molts canals on els ciutadans poden expressar la seva opinió. Provem aquest model durant uns mesos per veure com ens adaptem, i si no podem tornar a parlar-ho. Però és necessari fer canvis”, va matisar. A la votació de la Junta de Portaveus només JxCat va votar en contra de la supressió. Tot i això, ERC no hi va assistir perquè era un dia després de fer-se pública la sentència contra els polítics independentistes, i va considerar que no era dia d’estar fent activitat institucional sinó de “ser al carrer”, en paraules de la consellera Mercè Amat.
Tot i això, Cs, que es va abstenir en aquesta votació de la Junta de Portaveus, va dir que creia que s’hauria de tornar a reconsiderar la decisió i que, veient les queixes dels veïns, es posicionarà en contra de la supressió. Així, si es tornés a portar a decisió, els vots en contra de JxCat, ERC i Cs serien suficients per revertir-ho i tornar al model d’abans.
Informe regidor del districte
Batlle va exposar en el seu informe que no queda cap dubte que “no es vol sostreure de cap de les maneres els espais de participació”, i va prometre estar present a totes les Audiències Públiques que se celebrin durant el mandat. A més, va retreure a ERC no haver assistit a la Junta de Portaveus si volia votar en contra de la mesura.
Va explicar que ha estat present a les diverses activitats que s’han fet al districte en les festes majors i que s’ha trobat amb entitats representatives de tots els barris, i va apuntar la necessitat de potenciar el comerç de proximitat, estudiar les actuacions per millorar els mercats del districte, i va dir que té la predisposició d’estar present als carrers cada dia.
El conseller del PP, Isaac-Iván Martín, va demanar que Batlle estigui al districte els quatre anys del mandat i evitar canvis de regidors com va passar en la passada legislatura. Per la seva banda, el conseller de BCN Canvi, Albert Guivernau, va reclamar que el districte tingui més pressupost també per resoldre problemes de mobilitat i habitatge.
Des de Cs, Pedro Miret va criticar que no s’hagi portat a terme cap mesura des que el juny es va nomenar Batlle com a regidor del districte, mentre que Amat (ERC) va fer referència al moment actual i va destacar la preocupació perquè “el feixisme es troba còmode en alguns llocs del districte”, així com que “joves i no tan joves abracin idees feixistes”. També Pol Lliró (JxCat) va demanar que el districte es posicionés “front el que està passant al país” en referència a la sentència.
Condemna a la violència per part de Cs
Al torn de proposicions, n’hi ha algunes que van causar polèmica, com la presentada per Cs de reforçar la seguretat amb més presència policial a Sarrià – Sant Gervasi. Abans de presentar-la, el conseller del partit taronja Jordi Obón, va aprofitar l’avinentesa per condemnar “la violència” d’aquests dies a Barcelona duta a terme per “uns comandaments completament violents que han perdut completament el cap per unes idees”, i va donar les gràcies a les forces de seguretat per “defensar les persones que volem conviure, treballar i fer el nostre dia a dia”.
Un veí des del públic va respondre: “Em sembla patètic i demagògic criminalitzar un moviment i unes actuacions d’una sèrie de gent i no parlar també de la violència que s’està exercint a l’altra banda. També em sembla molt demagògic parlar d’una violència exercida a Barcelona i no voler veure una violència molt concreta que tenim al barri, a un lloc molt concret que és la plaça Artós, on s’hi ajunten persones radicals, i aquesta violència passa per alt i no s’hi actua”.
Llaç groc
Una altra de les proposicions amb polèmica va ser presentada per JxCat, que va demanar que el Govern municipal de Sarrià – Sant Gervasi torni a penjar el llaç groc de la façana de la Seu del districte, i que va ser rebutjada. Precisament, a l’inici del ple, diversos veïns van protestar reclamant la llibertat dels polítics empresonats. Lliró (JxCat) va fer la petició de tornar-lo a posar després d’haver estar penjat després dels empresonaments. “No és un símbol partidista, és un símbol social”, va dir, i va lamentar que la proposta caigués amb els vots en contra del PP, BComú, BCanvi, PSC i Cs i l’únic suport d’ERC.
Amb el resultat, Lliró va criticar que mentre que els comuns permeten que el llaç hi sigui a plaça Sant Jaume, al districte no hi donin suport: “Escolto la gent de BComú dient que es mantindrà neutral quan hi ha una violació flagrant dels Drets Humans, què és això? Hi ha gent del grup de BComú que a plaça Sant Jaume respon que no, que no es mantindran neutrals, i per això pengen el llaç. Aquí a Sarrià – Sant Gervasi és quan es veu que l’equip d’Ada Colau està lligat als vots que va donar el grup de Manuel Valls a l’investidura”.
Aquesta acció va tenir una resposta també als carrers, i el diumenge passat el CDR de Sarrià va penjar un llaç groc de la façana de la Seu del Districte.
Canviem Reis Catòlics
Finalment, un prec que es va rebutjar va ser de Cs, que va demanar que no es consideri el canvi de nom del carrer Reis Catòlics de Vallvidrera que estan impulsant veïns llebrencs. En paraules del conseller portaveu Pedro Miret, aquesta acció pretén eliminar “part de la història d’Espanya i de Barcelona”, i va demanar no canviar noms per sectarisme ni ideologia, per ser una acció innecessària i populista, en les seves paraules. Després d’una intervenció dels veïns que impulsen aquest canvi de nom i que han escollit com alternativa després de dos processos participatius, el d’Elisa Moragas, mestra fundadora de l’escola Nabí, el Govern municipal de BComú i PSC-Units van rebutjar el prec, tot explicant que un canvi de nom està regulat per un mecanisme municipal a través del Nomenclàtor.
