El Racó del Veïnat
Sindicat d’Habitatge de Cassoles
- El Sindicat d’Habitatge de Cassoles aconsegueix un lloguer social amb la Sareb per a les veïnes d’Escipió 44
- Els sindicats d’habitatge exigeixen lloguers socials pels 15 veïns amenaçats de desnonament a la Bonanova
Després de mesos de determinació i solidaritat les 16 veïnes del bloc d’habitatges del carrer Teodora Lamadrid 50 han aconseguit un triomf significatiu en la seva resistència a l’especulació per part de l’empresa Immobiliària Urbana SL, dirigida per la família Arboix.
Els veïns i veïnes estaven subarrendats, alguns des de feia més de 20 anys. La propietat, tot i tenir coneixement de qui vivia als pisos -la majoria, famílies vulnerables-, va voler extingir els contractes de lloguer amb la llogatera que els gestionava i, sense previ avís, va intentar expulsar les veïnes com va explicar el Jardí anteriorment. La resolució dels diferents processos judicials ha obligat a la família Arboix a reconèixer els inquilins. Ha sigut a partir d’aquí que s’han pogut iniciar negociacions perquè els i les veïnes puguin continuar habitant a les seves llars.
Malgrat les victòries judicials i la pressió exercida pels sindicats, la família Arboix està demostrant una manca de voluntat per complir amb la llei i respectar els drets d’aquesta comunitat. Ignorant la situació de vulnerabilitat i edat avançada de la majoria dels veïns, segueix insistint en la fórmula il·legal del contracte de lloguer per habitacions.
Una de les tendències que estem observant a Barcelona és la reconversió de contractes de lloguer per contractes per habitacions. L’objectiu és, per un costat saltar-se el topall de preus del lloguer; i per l’altre, reduir la temporalitat dels contractes. En aquest cas, en ser la propietat gran tenidora, estarien obligats a fer un contracte de com a mínim 7 anys segons la Llei d’Arrendaments Urbans.
Les veïnes de Teodora Lamadrid 50 no es resignen davant aquesta injustícia. Han proposat un lloguer mancomunat, en conformitat amb les lleis de l’habitatge, com a solució justa.
La seva determinació és un testimoni de la resistència a l’especulació immobiliària. És un recordatori de la importància de la solidaritat i la implicació sindical per tal d’enfrontar-se a un sistema que veu els habitatges com a mercaderies. Aquestes veïnes estan lluitant per preservar els fonaments de les seves vides i del seu barri amb perseverança i el suport dels sindicats.
