Societat
Dani Silva
En un dels desviaments que es desprenen del passeig de Sant Gervasi, a la Bonanova, just a sota del Col·legi Jesús-Maria, hi ha el carrer Teodora Lamadrid, a la zona de Cassoles, on sembla que la tranquil·litat sigui el pa de cada dia. És un carrer residencial de baixada que no arriba ni al mig quilòmetre de distància i que mor enfront de la parada dels Ferrocarrils del Putxet a la plaça Joaquim Folguera. Però aquesta aparent tranquil·litat s’esborra, des de fa ja any i mig, en el bloc número 50.
L’edifici consta de dotze habitatges i un parell de locals comercials, ara buits, i és propietat de l’empresa Immobiliària Urbana SL, constituïda recentment com a societat anònima. Ara, aquesta immobiliària ha decidit obrir processos judicials per expulsar els inquilins de tres pisos: Baixos 1a, on viuen cinc persones; el 1r-1a, on n’hi viuen quatre, i el 2n-2a, on hi ha sis persones convivint. Del total de 15 veïns afectats, deu són persones en situació de vulnerabilitat on hi ha casuístiques realment complicades. L’inquilí que més temps duu a la finca ho fa des de fa 20 anys. Un d’aquests veïns que veu perillar casa seva és el Toni, que fa dos anys ja va patir un desnonament explicat a El Jardí després de 26 anys al mateix edifici, recollit al cap d’un any en una conversa junt amb altres històries personals com la de l’Olga.
Un pla “premeditat” de la propietat per fer-los fora
El funcionament per als inquilins era molt senzill, segons expliquen a El Jardí des del Sindicat d’Habitatge de Cassoles. Cada mes, tots els residents pagaven el lloguer a una veïna de l’edifici, que era la titular dels tres contractes d’arrendament i els feia de sotsarrendadora d’habitacions rellogades, així com la titular dels subministraments i serveis, inclosos en el preu, i qui pagava els lloguers i despeses. I així van passar els mesos, per a alguns, i els anys, per a altres, fins que el març del 2022 aquesta harmonia es va esberlar. En aquesta data és quan s’hauria d’haver donat, presumptament, la finalització dels contractes vigents, però pel que sembla no es va notificar dins el termini i en la forma escaient, amb la qual cosa els contractes van quedar, d’acord amb la llei, renovats automàticament per un any més. Tot i això, la propietat va informar la sotsarrendadora que no li passaria els rebuts mensuals i, per tant, no es procediria al cobrament d’aquests.
Aquest “pla premeditat” de la propietat, segons els sindicats, va derivar en la interposició de tres demandes -una per cadascun dels tres pisos- davant dels jutjats per sol·licitar el cobrament dels rebuts pendents i l’extinció dels contractes de lloguer amb el consegüent desnonament dels habitatges. Malgrat l’avarícia de la propietat i la por dels inquilins i inquilines del bloc, aquests van ser comminats a partir del març del 2023 -quan acabava el termini de la renovació automàtica del contracte i ja estaven en marxa les accions judicials en contra de la sotsarrendadora- al pagament requerit del relloguer, amb l’augment anual i en metàl·lic, però sense facilitar-los cap mena de justificant de l’esmentat pagament, amb la finalitat de continuar disposant de tots els serveis bàsics mentre es resolien els litigis.
L’estratègia de la propietat, doncs, semblava clara. No notificar en el temps i formes marcades per la llei la finalització dels contractes, i decidir unilateralment no cobrar els lloguers per després reclamar-ho judicialment de manera que s’extingissin el contractes per impagament, i poder fer fora a qui hi visqués.
Tres judicis contra la sotsarrendadora
Mentre el fred va anar mudant de pell i la natura renaixia amb la vivesa de les flors, aquesta primavera van tenir lloc els judicis. Un pis, un judici, però no contra els seus ocupants, sinó contra la sotsarrendadora que va deixar de pagar a la propietat, mentre els seus rellogats ho feien puntualment. I tots tres en judici verbal que podria desembocar en desnonament per falta de pagament.
Primer va ser el del 1r 1a, a principis de maig, contra la demandada -la sotsarrendadora- qui va perdre el judici, i s’indicava primera data de llançament pel desnonament el 27 de juny. Acompanyats pel Sindicat d’Habitatge de Cassoles i el Sindicat de Llogateres, els dos grups per l’habitatge que els estan donant suport, els inquilins es van presentar al judici per indicar la seva residència a l’esmentat domicili, cosa que tampoc no havia estat informada al jutjat per les parts. Aquest fet ha provocat que s’obri un altre judici en vista oral de la peça de tercers ocupants d’aquest pis, és a dir, dels inquilins, en aquests moments pendents de data.
El judici verbal del 2n 2a va ser guanyat per la sotsarrendadora, l’únic que li ha sigut favorable, en una sentència que fa notar, segons els sindicats d’habitatge, la “mala fe” de la propietat en com gestionar els desnonaments intencionats. Tampoc en aquest cas, cap de les parts va notificar al jutjat que vivien sis persones al pis, cinc d’elles vulnerables, amb informe obert per l’Ajuntament de Barcelona en els dies anteriors al primer judici. Tot i guanyar el cas, la sotsarrendadora s’ha desentès del relloguer als inquilins i, a més, ha arribat a oïdes de les veïnes la possibilitat que la propietat hagi interposat un recurs d’apel·lació a la sentència.
Finalment, va ser el torn dels Baixos 1a, en judici també contra la sotsarrendadora, la qual no s’hi va presentar, malgrat haver guanyat el judici anterior. Havent-se personat els inquilins d’aquest pis al jutjat, com en els anteriors, se’ls va obrir també la peça de tercers ocupants i ha quedat fixada la vista oral per al 31 d’octubre i assenyalada, com a possible data de desnonament, el 12 de gener del 2024.
Negociacions amb la propietat
Paral·lelament als judicis, hi ha hagut, en dues ocasions, negociacions amb la immobiliària per part de representants del Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge de Cassoles. Ambdues han sigut infructuoses i la propietat només es contempla el desnonament. A les reunions, se’ls ha fet saber que Urbana SL no vol tenir “llogaters com vosaltres”, i s’ha arribat a argumentar que les inquilines “no formen una unitat de convivència familiar”, per no fer-los la contractació que sol·liciten.
També se’ls ha dit que no és un problema econòmic, donat que a l’edifici, dels dotze habitatges, actualment n’hi ha cinc de buits i que no s’han posat al mercat. Llavors, què hi ha darrere? Les negociacions han cessat, quedant tot en mans dels jutjats. Mentrestant, els residents han hagut d’assumir la titularitat dels subministraments progressivament, donat que la titular original els ha donat de baixa. I en aquesta incertesa, els toca viure a quinze veïns i veïnes. Fins que la tranquil·litat externa del carrer es sacsegi com un eixam d’abelles que veu perillar el seu rusc.
El Jardí s’ha posat en contacte amb l’advocat de la immobiliària Urbana SL per si volen donar la seva versió dels fets, de moment, sense obtenir resposta.
