Cultura
Jesús Mestre Campi
No és fàcil trobar novel·les d’aventures, a l’estil de R. L. Stevenson, l’autor de L’illa del tresor. La primera novel·la de Virginia Garzón, Un tesoro en el olvido, publicada per Ediciones B-Penguin l’octubre d’enguany, vol seguir el camí obert per l’escriptor escocès i ens proposa una història que passa a Barcelona, sobretot a Galvany i entorn del mercat, barri on ella va néixer i que coneix molt bé.
Els principals protagonistes del relat són els paviments hidràulics modernistes. Virginia Garzón ens explica molts detalls de com es feien aquestes rajoles de ciment, que es fabricaven peça a peça, i que van ser molt populars entre finals del segle XIX i fins a mitjans del XX. Van tenir el seu moment d’esplendor en els anys del modernisme, ja que aquesta tècnica permet fer dissenys figuratius molt atrevits. A la novel·la es menciona a fabricants com M.C. Butsems, Orsola i sobretot Escofet, Fortuny i Cia, uns fabricants que van treballar molt per l’arquitecte Domènech i Montaner. Una altra empresa que descobreix el llibre és Mosaics Martí, de Manresa, que continuen fabricant aquestes rajoles. Unes rajoles amb imatges de dragons són les que donen les claus per descobrir el tresor, un autèntic tresor de monedes d’or com marca la tradició dels llibres d’aventures.
Entre els personatges cal destacar als ‘caçadors de rajoles hidràuliques’, persones que estan atentes als enderrocs d’edificis antics, on els paviments estaven fets d’aquestes rajoles i intenten salvar-les de la seva destrucció. És la recuperació d’uns materials patrimonials que actualment tenen molt interès, i que caldria valorar més. A més, ens permeten mirar cap al terra que trepitgem amb admiració. No es tracta de descobrir la trama de la novel·la, de lectura fàcil i ben treballada per Virginia Garzón, però un dels escenaris claus de la novel·la és un indret molt conegut de Galvany, i molt estimat per El Jardí. Una novel·la recomanable per llegir durant les vacances de Nadal.
