Gent del Barri
Sergi Alemany
Xesco Reverter (Barcelona, 1978) és periodista a la secció d’internacional de TV3. Fill de Sarrià, el seu pare va néixer a la rebotiga de la famosa Drogueria Santa Eulàlia que va tancar a finals dels 80. Ha viatjat pel món per feina, però també per plaer sempre que ha tingut “quatre duros”. Aficions? Viatjar, la lectura i sortir a córrer. Família? Dona i dues filles, de 12 i 14 anys. Inicis professionals? La Tele de Sarrià, abans de ser absorbida per Betevé. Grau d’arrelament sarrianenc? Escola Orlandai, Costa i Llobera, Movi de Sarrià, PACCS, CP Sarrià, el Traç, l’Esbart Sarrià, l’Antàrtida… i recentment ha estat el darrer pregoner de la Festa Major de Sarrià: “Els orígens de tot periodista han d’estar al seu barri”.
Havies fet mai un pregó?
Ha estat el primer de la meva vida. Em feia molt respecte i vergonya. Acostumat a parlar per la tele i davant de molta gent, quan haig de parlar davant dels meus em poso nerviós.
Qui són els teus?
Els sarrianencs. Sarrià és casa meva, el meu barri. Encara que sigui una persona amb un cert pudor, no els podia dir que no.
Vas néixer a Sarrià.
Soc sarrianenc de part paterna. El meu besavi Reverter hi va venir a viure quan encara era un orgullós municipi independent que Barcelona no havia annexionat.
Vens de viure a Washington.
Els últims cinc anys, com a corresponsal per a TV3. De fet, he escrit un llibre que sortirà a finals d’octubre: Els Estats Units: el país de les contradiccions (Ara Llibres). És una forma d’acabar l’etapa viscuda allà. Si a algú li interessa, serà fantàstic!
T’hauria agradat una vida als Estats Units?
Hi estàvem molt bé i jo m’ho passava pipa a la feina, però si ens hi quedàvem més temps, vam pensar que les filles serien massa americanes. Com a família, també ens estàvem acostant a la zona perillosa de quedar-nos-hi a viure.
“Si ens quedàvem més temps als EUA, les filles serien massa americanes”
En un altre moment de la vida, potser?
D’aquí a uns anys i amb les filles més encarrilades, les ganes de tornar a marxar segur que hi seran. Tant de bo que no passin molts anys, però ara hi ha la Lídia Heredia i és el seu moment. Imagino que la cadira em cremarà d’aquí a un temps a la redacció de TV3.
Informar des d’un altre país?
Poder ser corresponsal a Washington, per mi era un somni fet realitat. Tot i que en altres països, com Londres, els cinc anys que vaig estar-hi de corresponsal m’ho vaig passar d’allò més bé. O ara que he estat sis dies a Itàlia cobrint les eleccions, he tornat pensant que ser corresponsal a Roma ha de ser meravellós! Quan el cuc hi és…
Per què no informes sobre el que passa aquí?
No ho sé. El que passa aquí té molt valor i és molt important, però a mi el que m’interessa és el que passa a fora. Sempre que he agafat i agafo un diari, vaig directe a les pàgines d’internacional. Em costa veure’m en un altre lloc.
Vas marxar abans del referèndum de l’1-O.
M’he salvat de tot el procés d’independència, exacte. En el fons, això no m’ha generat cap contradicció. Et sap greu no ser amb els teus, però al mateix temps penses que potser és un bon moment per mirar-s’ho tot des de la barrera.
“És innegable que TV3 mai ha tingut la llibertat que se li suposa”
Creus que TV3 ha actuat bé els últims anys?
TV3 fa una molt bona feina informativa i compleix molt bé amb la funció de servei públic. També és innegable que és una tele que mai ha tingut la llibertat que se li suposa, i això perjudica el prestigi i la feina dels treballadors. Ser massa dependents dels polítics i del govern de torn ens resta credibilitat, potència i prestigi. Les ingerències polítiques que sempre hi ha hagut fan que TV3 no pugui complir amb la seva funció de ser una televisió pública com ho és la BBC o altres televisions homologables europees.
T’has sentit còmode sempre a TV3?
Jo sí, perquè sempre he fet informació internacional. La gràcia d’aquesta secció és que no aixeques polseguera de l’establishment políticoeconòmic d’aquí. Treballes aïllat de les pressions, més tranquil, i això m’agrada. Coincideix que des de petit, des de la primera Guerra del Golf l’any 1991, la meva passió ha estat saber què passa al món.
El Jardí, de moment, explica què passa a Sarrià i Sant Gervasi.
Una funció molt important. Si la premsa local desapareix, i malauradament està passant, es genera un buit que la premsa generalista no pot suplir de cap manera. Cal gent sobre el terreny, i així com cal un rendiment de comptes amb el Govern d’un país, també és necessari amb el regidor d’un districte o amb la policia local.
Consumeixes, per tant, informació local.
És bàsic per poder funcionar! Als Estats Units, quan anava a fer reportatges a un poble, la meva font d’informació sempre era la premsa local. D’allà treus les històries i t’adones de la importància que té. Els orígens de tot periodista han d’estar al seu barri.
“El periodisme local és bàsic per poder funcionar i rendir comptes”
Com està sent l’aterratge a Barcelona?
Tornar a fer-se el niu al barri és una cosa bonica, però tenim una nova visió diària a la qual ens hem d’acostumar: el formigó. Els Estats Units són molt verds, i al barri on vivíem a Washington obríem la finestra de casa i veiem arbres i gespa. En canvi, aquí, per mirar el cel t’has de situar enmig del carrer, tot i viure a Sarrià. I no surten flors dels carrers.
Ha estat un canvi dràstic?
En el nostre cas, valoro molt poder viure en un barri pensat per als vianants com és Sarrià. Quan es va pacificar, semblava que s’estigués cometent un atemptat contra la humanitat, i penso que ha quedat demostrat que va ser un gran encert. L’autobús 34 no podia pujar per Major de Sarrià deixant als vianants una vorera de mig metre!
Als Estats Units això no passa.
Tot just ara comencen a entendre el que és un carrer per a vianants. Són esclaus del cotxe per anar a tot arreu i d’aquí a un temps descobriran que amb els carrers pacificats la vida es gaudeix molt més. Estan com estàvem nosaltres 20 anys enrere, sense un transport públic tan bo.
Teniu cotxe?
Estem en ple debat sobre aquesta qüestió. Tenim dues motos per anar a la feina, i de moment crec que el cotxe no serà una prioritat. Suposaria una despesa ambiental i econòmica, per fer-lo servir molt poc. Si ens cal marxar de cap de setmana, sempre en podem llogar un.
“Una ciutat ha de ser per a les persones i Sarrià n’és un bon model”
Un cotxe menys a la ciutat.
És exactament això. La ciutat ha de ser per a les persones i els cotxes són secundaris. Sarrià és un bon model d’aquest paradigma, perquè és una illa propera als ciutadans tot i estar enmig de grans vies transitades. Tinc la teoria que això ha ajudat a mantenir el caràcter de poble.
On veus vivint a les teves filles?
Per a les noves generacions, el seu escenari no és Barcelona, sinó el món. Tenen moltes més possibilitats de marxar a viure a qualsevol país. Com a mínim, sí que vull que puguin triar on viure, i que Sarrià no les expulsi.
Tens confiança que això passi?
Per una banda, soc una mica pessimista pensant que Sarrià està canviant i que cada cop ve gent més pija, però al mateix temps veig un moviment de resistència davant d’això i de voluntat per continuar sent el que era, que no es pot menystenir. Veig gent jove que intenta, com sigui, quedar-se aquí. Que tenen ganes de fer barri i el defensen, malgrat el context i la gentrificació, que no ajuden. Sarrià té un teixit social molt potent que em dona esperança.
El Sarrià poble.
Fins ara Sarrià s’ha conservat com un barri autèntic, urbanísticament aïllat. En el moment en què els preus dels pisos s’encareixen, em fa por que aquesta autenticitat es perdi. Generalment, els veïns que marxen pel preu del lloguer són els que estan més arrelats al barri i amb més ganes d’estar aquí, mentre que els que venen no se senten especialment sarrianencs, i això és una pena.
“A Sarrià veig gent jove amb ganes de fer barri i defensar-lo de la gentrificació”
Hi ha alguna solució?
El gran repte és integrar la gent que ve de fora, i que se sentin part del barri. Potser els que acaben d’arribar no ho faran, però sí els seus fills. Si els acollim i se senten còmodes, soc dels que pensa que les novetats sempre poden aportar més diversitat i riquesa. També és cert que el nivell adquisitiu a Sarrià és molt alt, i això limita el perfil de gent que hi pugui venir…
Descriu Sarrià.
Un barri fantàstic: còmode, hi tinc els pares, les amistats, Collserola a tocar… i proper a la tele amb un cop de moto. Els amics a mi me’ls ha donat Sarrià, tant els de l’esplai Movi com els de l’institut. Em considero molt sarrianenc. De sang i de vivències.
Defineix TV3.
TV3 és diferent.
Respecte a qui?
A la resta de televisions autonòmiques d’Espanya. Des dels orígens va ser més ambiciosa. Pretenia que el català no hagués de mirar TVE per saber què passava al món. Una tele de mentalitat nacional, quan en el fons Catalunya és una autonomia. Un desequilibri que em sembla fenomenal.
“TV3 pretenia que el català no hagués de mirar TVE per saber què passava al món”
Ets feliç a la feina?
Molt feliç. Ara farà 23 anys que vaig començar fent pràctiques a La Razón, a la Tele de Sarrià (després Betevé), una beca a la CNN i finalment a la secció d’internacional de TV3, on tenim nou corresponsals a tot el món! A Europa no hi ha pràcticament televisions regionals amb l’estructura que té TV3.
