Gent Gran
Montserrat Cornet
La meva germana Glòria, que també és del barri, després de llegir les dues pinzellades que parlen de plantes, de “les meves plantes”, em va preguntar: “I els ocells? Com és que no parles dels teus ocells?”
Tenia raó. Per tot l’espai interior entre Muntaner, Aribau, Madrazo i Laforja volen ocells. Les cotorres criden massa i els coloms m’embruten el balcó i treuen la terra dels testos. Hi ha un pardal, molt petitó, que es passa la vida en una branca. Pobre! Acabo de llegir que està en vies d’extinció.
Els “meus ocells” són dues tórtores turques, amb la bufanda negra. Venen matí i tarda a menjar i a beure… i a fer-se molts petons a la barana del balcó.
El meu fill Jordi fa anys que em porta el blat del Born. Quan va morir el meu home, fa tres anys, van estar més de deu dies sense venir.
Tot el que és referent a les tórtores, però, torna a ser com abans.
Diuen que els ocells són molt intel·ligents.
