L’Ocell
Enric Capdevila
El becplaner (Platalea leucorodia) és un ocell de la família dels tresquiornítids, com el capó reial. És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l’any, a zones d’aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país.
És un ocell gran, que fa entre 80 i 93 cm de llarg, i té una envergadura alar de fins a 135 cm. El plomatge és totalment blanc, encara que els joves tenen plomes negres a la punta de les ales. Les potes són llargues i negres. El bec és molt característic i li dona el nom en tots els idiomes (becplaner, espátula, spoonbill…): és llarg, pla i de punta ampla, de color negre en els adults i rosaci en els joves, amb una taca groga a la punta. Els adults tenen un plomall estival. En època de cria presenta una zona de color carbassa al costat del coll i plomes despentinades al clatell. Vola lentament, formant fileres, i amb el bec, el coll i les potes totalment estirades.
Habita a les aigües poc profundes de maresmes, estuaris o salines del litoral; sovint està inactiu, fins i tot dormint amb el cap plegat sobre l’esquena i el bec amagat entre les plomes. Quan s’alimenta suca el bec en forma de cullera a l’aigua, fent un moviment lateral amb el qual filtra l’aliment, que consta de petits crustacis, insectes, amfibis, peixos i rèptils. On cria, fa els nius amb branques i molsa dalt dels arbres o entre els matolls, en colònies sovint nombroses.
La dita: Ocell de bec ample, menja poc i tot ho escampa.
