El Racó del Veïnat
Arran Cassoles
La lluita de classes ha pres moltes formes al llarg de la història. A casa nostra, als Països Catalans, es vertebra avui a través de diverses lluites que s’aglutinen en allò que anomenem Moviment Popular. Enguany, en el nostre novè aniversari com a assemblea de joves, sentim l’orgull d’haver contribuït en la història de lluites que forgen la memòria d’un barri. En la història del Moviment Popular de Cassoles.
Fa unes setmanes, publicàvem al nostre compte de Twitter una sèrie de fils explicant les lluites que s’han donat els últims 20 anys, repassant els darrers cicles polítics. Des de la fundació de l’Assemblea de Joves Antifeixistes el 2001 fins al desallotjament del Casal Popular la Tecla el maig passat, passant per la fundació de la Pira Feminista o del Sindicat d’Habitatge de Cassoles.
Ja coneixem els orígens de l’actual Moviment Popular de Cassoles, la primera Assemblea de Joves i el Casal Popular Manuel de Pedrolo.
Ara veurem com hem arribat fins avui! https://t.co/7Zw3S0qxoz
— Arran Cassoles (@ArranCassoles) November 11, 2022
Durant aquests 20 anys, entre tantes reivindicacions n’hi ha hagut una que s’ha mantingut constant: Un espai autogestionat pel barri. Si bé aquesta és una demanda intergeneracional, som les joves les que hem encapçalat la lluita, començant per quan la primera Assemblea de Joves de Cassoles va alliberar una antiga torre del Putxet on es va fundar el Casal Popular Manuel de Pedrolo, l’any 2008, i seguint pel Casal Popular La Tecla en dues versions diferents, la primera oberta al carrer Balmes el 2016 i la segona a Madrazo, el 2020.
Tres casals diferents en 14 anys ens han donat l’experiència i la força per continuar endavant
Tot i els desallotjaments sense previ avís, els atacs feixistes i el tracte paternalista del districte, les militants del barri mai ens hem quedat de braços plegats. Tres casals diferents en 14 anys i el suport de desenes d’entitats, del barri i d’arreu de la ciutat que van utilitzar aquests espais, ens han donat l’experiència i la força per continuar endavant. Perquè les necessitats continuen sent-hi i la reivindicació és ben viva. Les joves volem un espai on desenvolupar-nos, on construir un oci alternatiu, sa i segur, on xerrar tranquil·lament sense haver de consumir, on els caus puguin desenvolupar les seves activitats, reunir-se i guardar el material sense haver de pagar.
Des del desallotjament de la Tecla les joves del barri ens trobem avui dia sense un espai autogestionat. Però venim de lluny, i els anys d’experiència ens diuen que si no ens deixen tenir un espai, el prendrem. La nostra assemblea fa 9 anys. Nou anys de lluita al carrer que ens ensenyen que per aconseguir el que volem cal moure’s, organitzar-se. Perquè ho portem dient tots aquests anys i ho continuarem fent fins que calgui: jove, organitza’t i lluita!
