Publicitat

Sense esperar res a canvi: Gràcies, avis

"Ignorar el seu valor empobreix la nostra societat, perquè perdem l'oportunitat d'aprendre de la seva experiència i saviesa", escriu Puig

spot_img

Publicat el 10.3.2025 16:49

Opinió

Berta Puig

Responsable de Comunicació Col·legi Reial Monestir Santa Isabel

Publicitat

Amb motiu del projecte “El misteri de la maleta antiga: Els Avis”, els alumnes d’Infantil 5 del Col·legi Reial Monestir Santa Isabel han tingut l’oportunitat de descobrir el profund i essencial paper que els avis desenvolupen a les nostres famílies. Un matí, van trobar a la seva aula una vella maleta plena de jocs, llibres i records, es van obrir a un petit viatge al passat, i va sorgir una pregunta: Qui són realment els nostres avis

Publicitat

A poc a poc, els nens van descobrir que, igual que ells, els seus avis també van ser nens amb somnis, pors i alegries, cosa que els va produir una profunda sorpresa. A través de la lectura d’un conte sobre “la meva família”, van comprendre el lloc que ocupa cada membre dins del nucli familiar, des dels pares fins als avis. I per aprofundir encara més, cada nen va organitzar el seu propi arbre genealògic, entenent els avis no només com una figura entranyable, sinó també com l’esglaó que connecta el passat, el present i el futur. 

Grans autors com Miguel de Unamuno, Juan José Arreola i León Tolstoi han explorat la relació entre avis i nets, reflexionant sobre el pas del temps, la memòria familiar i la saviesa que es transmet de generació en generació. La importància d’aquesta connexió es remunta a segles d’història i tradició. 

El Catecisme de l’Església Catòlica ens convida a honorar els ancians, i el Papa Francesc ha subratllat en diverses ocasions el paper essencial dels avis, considerant-los “testimonis vius de la fe” que mantenen viva la memòria de la tradició cristiana. Ignorar el seu valor empobreix la nostra societat, perquè perdem l’oportunitat d’aprendre de la seva àmplia experiència i saviesa. 

Escoltar les seves històries, passar temps amb ells, cuidar-los, estar simplement al seu costat, ens eixampla el cor i ens parla de paciència, perseverança, mansuetud i generositat, virtuts que, avui més que mai, són difícils de trobar. Els avis ens connecten amb la bellesa de la vida, són transmissors d’història, les seves arrugues són mapes d’experiències viscudes. En els seus ritmes més pausats, els avis ens ensenyen a desaccelerar el vertiginós ritme de l’actualitat. Observar les seves mans tallant les mongetes, llegint el diari amb calma o comentant, amb sorpresa, allò que no comprenen de l’actualitat, o, al contrari, veure’ls gaudir de la realitat tal com ve, ens recorda que, a través d’ells, la vida es transmet de generació en generació. 

Avui, més que mai, els avis són imprescindibles. Ens ensenyen que l’amor i el temps compartit no s’han de mesurar en termes d’eficiència, sinó que es viuen de manera genuïna, desinteressada i plena. Són una font inesgotable d’amor incondicional i un pilar fonamental de la nostra identitat familiar. 

En un món on els referents escassegen, els avis es converteixen en models de vida: solidaris, tranquils, alguns més inquiets, altres experts narradors d’històries, somrients, i amb la seva saviesa i afecte ens acompanyen d’una manera única. 

El Dia Oficial dels Avis se celebra cada 26 de juliol, en la festivitat de Santa Anna i Sant Joaquim, els avis materns de Jesús. No obstant això, com estem en període de vacances, hem decidit avançar la nostra celebració per poder gaudir-la en comunitat. 

Gràcies als avis que segueixen entre nosaltres i a aquells que ja no hi són, però el seu record viu en els nostres cors. Gràcies, avis, per tot el que ens doneu, sense esperar res a canvi! 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

Una etapa activa i plena d’activitat: Dia Internacional de la Gent Gran

"Afavorir una vida social rica, participar de manera compromesa en l'entorn i promoure l’autonomia el màxim temps possible són elements essencials perquè les persones grans se sentin valorades, escoltades i implicades"
spot_img

El caqui: característiques i curiositats

Originari d'Àsia, aporta magnesi i potassi a l'organisme, i també nombroses vitamines que contribueixen al creixement dels ossos

Allà on el cel toca la ciutat: un viatge a l’Observatori Fabra

123 anys d’astronomia, meteorologia i història al cor de Collserola

Així serà el nou carrer de Cister: ampliació de voreres i més verd

Al Consell de Barri de la Bonanova, Districte també posa data a l'obertura del bar de Vil·la Florida i a l'espai verd a l'antic El Kubo

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí