Galvany-Turó Parc
Jordi Llorach i Cendra
El dia 16 de juny, la senyora Vilà, Síndica de Barcelona, acompanyada del tècnic, senyor Sanz, va visitar per tercera i darrera vegada el barri de Sant Gervasi-Galvany. Durant el recorregut que es va fer, se li detallà les mancances en serveis i equipaments que pateix la zona de Laforja, com es va fer en les anteriors visites a les zones del Turó Parc i de Galvany-Modolell. Amb la informació recollida, la Sindicatura confeccionarà un informe que lliurarà als corresponents polítics i departaments de l’Ajuntament.
En pensar els temes per plantejar a la Síndica, em vaig fer, per enèsima vegada, la mateixa pregunta: per què Sant Gervasi-Galvany té tantes mancances? Un cop més, la resposta va ser: incomprensible! Des de l’inici, el barri s’ha anat formant amb un urbanisme deficient i especulatiu. La pagesia va ser substituïda per menestrals i treballadors de les fàbriques, tallers i magatzems propers, però, a partir del segle XIX, amb l’expansió de Barcelona, moltes famílies adinerades hi varen establir residència. Aquesta mateixa tònica va continuar el primer terç del segle XX. El progressiu augment de la població no va ser considerat ni pel consistori de Sant Gervasi ni després pel de Barcelona. Així, durant més de cent anys, només es va construir un sol equipament: el Mercat de Galvany. Per què aquesta desídia municipal? Segurament perquè els habitants del barri que s’anava formant pertanyien a classes adinerades i, mancats d’un associacionisme potent, no van exigir allò que els corresponia. Però, tampoc els responsables municipals no van actuar correctament. A partir dels anys cinquantes del segle passat i amb total consentiment administratiu, el barri va patir més especulació, edificant tots els terrenys buits i els que deixaven lliures les torres que s’abandonaven. Els pisos que s’hi varen fer foren habitats majoritàriament per famílies benestants i de professions lliberals que, per tenir també les necessitats bàsiques cobertes privadament, no varen exigir serveis i equipaments públics, i els consistoris de l’època tampoc varen fer el que els corresponia.
Mancances rebudes pels ajuntaments democràtics
Amb tot, l’herència rebuda pels ajuntaments democràtics té moltes mancances: mala urbanització, carrers estrets, escassos espais oberts i places, inexistència de jardins i parcs i enorme dèficit d’equipaments i de serveis públics. Però, si bé és cert que la mala urbanització històrica no es pot solucionar fàcilment –per exemple, la manca d’espai públic-, el veïnat esperava que les actuacions municipals fossin diferents. I no ha estat així. S’ha continuat considerant adinerats tots els veïns del barri, els polítics han atès més les estratègies dels vots electorals que les necessitats reals de les persones i han existit enormes diferències entre la Casa Gran i el Districte. Greu error! Amb tot, al barri que, recordem-ho, té prop de cinquanta mil habitants, no hi ha residències i centres de dia per a gent gran, no existeixen guarderies i escoles municipals, els joves han de marxar, hi ha pobresa encoberta, precarietat laboral i gent gran amb pensions i rendes baixes, només hi ha un centre cívic… i li manca una línia de bus de barri que apropi tothom als serveis mèdics bàsics.
Repeteixo: la història no es pot corregir però les maneres de fer, sí. Així, el barri de Sant Gervasi-Galvany necessita en el futur més inversió per a solucionar els dèficits històrics acumulats, li convé que s’actuï amb molta imaginació per esmenar els errors del passat i es mereix molta més voluntat política, sigui quin sigui el color del vot dels que hi habiten i sigui quin sigui el color dels partits polítics que manin. En aquest sentit, desitjo que l’informe de la Síndica de Barcelona sorgit de les tres visites efectuades al barri, sigui l’inici vàlid per a corregir moltes de les actuacions fetes fins ara i que el barri pugui disposar dels serveis i els equipaments municipals que es mereix i que té tot el dret de tenir.
