Salut
Ana Fernandez, educadora social de la Fundació Ushzeimer
El dol és un fenomen emocional i conductual profundament connectat amb la pèrdua d’una persona o situació significativa. Es tracta d’un conjunt de sentiments de tristesa, frustració i anhel associats a la pèrdua d’un objecte, una part fonamental de la nostra identitat o éssers estimats. En un primer moment, el dol pot semblar un procés lineal: la persona passa per diverses fases fins a arribar a l’acceptació de la nova realitat. Però no tothom ho viu de la mateixa forma.
Quan parlem de la malaltia d’Alzheimer, el concepte que coneixem de dol es transforma, tant en la persona diagnosticada com en els seus familiars i cuidadors. L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que afecta la memòria, el pensament i altres funcions cognitives, i això implica pèrdues constants i progressives. Aquestes pèrdues no només són externes, sinó també internes, i afecten la pròpia identitat i consciència del malalt.
Una de les característiques de l’Alzheimer és que els afectats viuen un procés de dol continu, que pot ser gairebé ininterromput al llarg de la malaltia. Amb cada nova pèrdua d’habilitats i records, la persona amb Alzheimer afronta una nova forma de pèrdua, encara que pot no ser capaç de processar-la o expressar-la de la mateixa manera que una persona sense aquesta malaltia.
A mesura que la malaltia avança, les persones amb Alzheimer comencen a perdre la capacitat d’orientar-se en el temps i l’espai, de reconèixer les persones estimades, i fins i tot de recordar qui són. Aquestes pèrdues generen un sentiment de desconcert i de tristesa, un dol que s’acumula sense poder ser completament resolt. La falta de memòria i de consciència sobre el que passa al seu voltant, pot portar la persona a quedar estancada en determinades fases del dol, sense poder superar-les i arribar a l’acceptació de la nova situació.
El rol dels familiars i cuidadors principals és fonamental, no només per a la cura física de la persona amb Alzheimer, sinó també per acompanyar la gestió emocional de tot aquest procés de dol. Els cuidadors també tenen un paper essencial en l’acompanyament emocional del malalt.
Els cuidadors poden acompanyar de diverses maneres en aquest procés de dol compartit. El primer pas és comprendre que la malaltia d’Alzheimer és un procés progressiu i que el dol és part del camí. Això implica acceptar que la persona que cuiden anirà perdent habilitats i que la seva relació anirà canviant segons avança la malaltia. Un cop tenim això, haurem de ser pacients i flexibles, i fomentar la comunicació emocional.
En conclusió, podem dir que tant les persones amb Alzheimer com els seus cuidadors, viuen un procés de dol complex i continu, però, acompanyant-se mútuament, poden trobar formes de gestionar aquest dol. Per als malalts, la pèrdua d’identitat i habilitats és un procés constant, i els cuidadors també juguen un paper essencial en l’acompanyament emocional.