Societat
El Jardí
Amb l’arribada de l’estiu el temps s’atura per a molts. Les merescudes vacances deixen la ciutat de Barcelona buida i sovint inhòspita per les altes temperatures. Les imatges idíl·liques de sol i platja a la costa o a l’altra punta del món contrasten amb qui es ressent d’aquest moment, les persones que viuen en els marges de la societat. Si bé moltes coses es posen en pausa, les persones sense llar continuen necessitant serveis i atenció. De fet, es té força consciència de com les fredes temperatures d’hivern poden esdevenir un gran maldecap per qui no té casa, però les condicions climàtiques dures també ho són a l’estiu, quan calen refugis climàtics i serveis tan bàsics com les dutxes.
A Sarrià, el Centre Assís no atura l’activitat i continua atenent, com fa durant l’any, a les persones que necessiten esmorzar, dutxar-se, o roba neta. I molts d’aquests serveis són impossibles sense la xarxa de voluntaris que dona musculatura al projecte. Una xarxa que durant tot l’any registra més de 350 persones -el 70% dones-, però que a l’estiu, precisament per aquestes vacances, disminueix dràsticament. És per això que Assís fa una crida al voluntariat per poder mantenir els serveis bàsics del centre de dia, ubicat a la Via Augusta. Calen mans per múltiples tasques, i no hi ha cap exigència d’hores i dies mínims. Tot suma, i unes poques hores poden transformar molt més del que hom imagina.
Tens dos dies en tot l’estiu? Són benvinguts. No has fet mai un voluntariat? No t’imagines com és l’experiència? Creus que podries aportar unes hores del teu temps? L’entitat posa totes les facilitats perquè així sigui. Només cal que tinguis 18 anys o més i escriguis un correu a voluntariat@assis.cat. A partir d’aquí, la responsable del voluntariat es reunirà amb tu, t’explicarà els projectes, i trobareu un encaix.
Però, com és un dia de voluntariat en aquest centre? Al matí l’exèrcit de voluntaris i treballadors serveix més de 150 esmorzars, regula els accessos a les dutxes, ofereix un servei de consergeria, roba neta, i activitats com artteràpia o classes d’informàtica.
Avui és dimarts 17 de juny i a l’entrada de l’edifici hi ha la Mar. Té 25 anys, va cursar psicologia i treballa en el tercer sector social. Però més enllà de la feina, també dedica el seu temps lliure a aquest sector, mitjançant el voluntariat d’Assís. Ja fa un any que els dimarts al matí atén els usuaris, normalment regulant els accessos a les dutxes. Aquesta setmana, però, en què hi ha menys voluntaris, és al servei de prestatgeria. En aquest, les persones sense llar poden deixar les seves pertinences, i també rebre cartes.
També és la responsable, durant aquest dia, de donar els tiquets per esmorzar, que permeten regular de manera ordenada l’accés al menjador. Li costa dir alguna cosa negativa d’aquesta experiència i reconeix, que el pitjor són les “limitacions” de fins on pots arribar per ajudar. El millor? L’amabilitat de la gent. “És molt gratificant com et reben i comparteixen amb tu vivències”. Assegura que de vegades, la distància entre la majoria de la societat i les persones vulnerables generen una falsa creença que fer un voluntariat amb persones que viuen situacions complicades serà molt exigent. “És molt fàcil, i en tot moment tens les treballadores del centre que t’ajuden i acompanyen”, assegura.
Molt a prop d’ella hi ha el Patricio, un migrant provinent de l’Equador de 66 anys. Ja fa un quart de segle que viu a Barcelona. Treballador de l’obra, ara es troba sense feina. “A la meva edat, ja ningú em vol”. I com que no es pot permetre pagar una habitació, pernocta a l’Aeroport de Barcelona. Justament dilluns al vespre els Mossos d’Esquadra el van increpar per estar dormint allà. Des de l’administració es tenen diners per ampliar-lo, però no principis perquè sigui un refugi per qui dorm al ras. El Patricio ha anat a esmorzar a Assís, com fa molts dies. I només té paraules positives pels voluntaris. “Tenen molta tolerància i paciència. Són molt amables. Sense ells, això seria un caos”.
Al menjador aquest matí serveix cafès la Calista, una jove estudiant universitària de Wisconsin que ha arribat a Assís mitjançant un programa d’intercanvi cultural. Farà tot el mes de juny a Assís, ajudant de manera voluntària.
Hi ha joves, però també persones com la Carmen, una enginyera química de Sarrià que ja fa cinc anys que està vinculada a Assís com a sòcia i voluntària. Quan treballava, dedicava dissabtes a fer de voluntària un cop al mes. Ara s’ha prejubilat, i ha augmentat molt més el seu vincle amb l’entitat, venint un cop cada setmana. Explica que abans de ser voluntària a Assís, ja intentava ajudar a la gent del carrer, però de manera individual, oferint menjar. Ara s’alegra de fer-ho d’una manera més col·lectiva i organitzada, a través d’Assís, perquè li veu molt més sentit. Ella és voluntària al rober.
Se la veu interactuar amb molta traça amb els usuaris que necessiten roba neta. “Ells volen anar guapos, així que fins i tot em demanen consells de moda”. Tria unes bermudes de la talla 44 per a un home que tot just s’acaba de dutxar. Li diu que li quedarà molt bé. Aprofita la conversa amb El Jardí per enviar un missatge: “Ens falta de tot! Sobretot bambes per a homes”. Qui vulgui pot portar roba tant per homes com per dones a Assís, i allà l’ordenaran minuciosament per després oferir-la als usuaris. Per què es va fer voluntària? “Hem d’entendre que la línia entre ser un sense sostre i no ser-ho és molt fina. Hem de ser més empàtics. I fer de voluntària és molt xulo: els ajudes i generes un vincle, i després et saludes pel carrer. Sona a tòpic, però et donen més ells a tu, que tu a ells”.
Des del soterrani pugem dues plantes i és inevitable sentir riure a dones. Estan en una sala fent manualitats, compartint i fent xarxa. La Pilar i la Tere, voluntàries, són les encarregades de dinamitzar-ho. La Tere està jubilada, abans treballava a l’aeroport a duanes, i sempre li han agradat molt les manualitats. Va a Assís des de fa tres anys, ara dos dies a la setmana. Dilluns porta un grup de manualitats i dimarts, l’espai de trobada per a dones. “M’ho passo molt bé. Fem manualitats, costura, un cop al mes veiem una pel·lícula, fem pica-pica, o manicures”. Descriu l’experiència com a “enriquidora”. “Ja ho veieu, sempre estem de festa i ens ho passem molt bé. Jo em sento molt a gust fent això, i fins i tot és egoista, perquè en part ho faig perquè l’experiència és gratificant”. Des de fora es veu com un espai de sororitat.
Pels passadissos se senten converses entre voluntàries i treballadores. “Marxem fins al setembre!”. Hi ha molta gent al barri de Sarrià implicada en el voluntariat que fa aquelles típiques vacances llargues de dos mesos amb la canalla, lluny de Barcelona. Els sota-mínims del voluntariat es fa notar amb cruesa a les portes d’aquest cap de setmana llarg pel pont de Sant Joan. El dia 24, només hi ha previstes tres voluntàries. Una situació que es pot repetir al juliol i a l’agost. El temps és or, diuen. Per les experiències d’Assís, es fa evident que donar-lo, et farà ric i enriquirà. No cal agafar un avió per viure una experiència solidària, i és que a tocar de casa, els veïns et necessiten.
